Arxiu de la categoria: Esquerra

Fem Rubí, fem Catalunya

Publicat el per
Respon

ERC ha estat durant aquests 4 anys treballant per la ciutat des de l’àrea de comerç, de política lingüística, d’identitat i de noves tecnologies. Però, sobretot, ha estat al costat de tothom que l’ha necessitat, hagin estat entitats, col·lectius, persones, comerços, empreses, etc.

Per això hem col·laborat intensament, des de les nostres àrees de responsabilitat, amb diverses entitats de la ciutat per tirar endavant iniciatives i projectes: amb Òmnium i la 1a edició de la celebració a Rubí de la pre Diada el 10 de setembre, amb Rubí Decideix per garantir la realització i l’èxit de la consulta sobre la independència a la nostra ciutat. Amb la CAL pel Correllengua. Són només 3 exemple, però són significatius. Perquè des d’ERC hem estat 4 anys treballant per la ciutat, amb les responsabilitats que ens pertocaven, però hem volgut anar més enllà. Hem volgut fer país des del municipalisme, construir nació des de Rubí. No podria haver estat de cap altra manera.

ERC és un partit amb una clara vocació d’esquerres i social, que lluita perquè els veïns i veïnes de la ciutat puguin tenir dia a dia millor qualitat de vida, serveis socials adequats i educació de qualitat. Treballem perquè el comerç local pugui reeixir d’aquesta crisi que l’afecta molt especialment, perquè les indústries ubicades aquí trobin incentius que facin que no vulguin anar-se’n. Però, a més, volem, tot això ho fem pensant, també, en clau de país. En clau nacional.

Es pot treballar dur als municipis sense perdre de vista que, entre tots i totes, estem construint una nació per nosaltres i pels nostres fills.

Per això Esquerra a Rubí ha estat aquests 4 anys al costat de totes aquelles iniciatives que ajudessin a sembrar llavors pel futur de la nostra nació. La llengua, la cultura, la identitat. Són trets propis dels catalans i catalanes. I Esquerra no només ens els creiem i treballem per mantenir-los i defensar-los, sinó que ajudem i potenciem a totes aquelles entitats que també volen construir identitat, cultura, llengua, nació.

Ara, a menys de 2 mesos de les eleccions municipals, podem dir ben alt, amb la certesa d’haver treballat de valent per Rubí i pel país, que el nostre compromís ha estat i continua estant amb les persones, amb l’educació, amb la cultura, amb el comerç, amb l’ocupació, amb l’esport. Amb Rubí i amb Catalunya.

Servei d’avisos d’errades lingüístiques: una eina al servei de la llengua

Publicat el per
Respon

Un dels objectius del Comissionat de Política Lingüística (CPL) de l’Ajuntament de Rubí és promoure i incentivar l’ús de la llengua catalana entre els comerços, empreses i entitats de la nostra ciutat. Per això, en col·laboració amb el Servei Local de Català, se’ls ofereix informació sobre les normatives lingüístiques vigents i assessorament i suport per a un millor ús de la llengua catalana.

Seguint aquesta línia d’actuacions, el CPL ha engegat un nou servei d’avisos d’errades lingüístiques i convida tota la ciutadania a col·laborar-hi. Mitjançant el formulari que hi ha al web del comissionat, aquells ciutadans i ciutadanes que trobin errades en webs, cartells o fullets de qualsevol comerç, empresa o entitat de Rubí podran comunicar-ho al CPL, que ho notificarà, de manera àgil i gratuïta a la persona interessada.
Així mateix, el CPL la redireccionarà al Servei Local de Català que, de manera gratuïta, l’assessorarà per resoldre aquella qüestió o qualsevol altra necessitat lingüística.

No es tracta d’una inicitiva encaminada a fiscalitzar l’ús que es fa de la llengua, sinó a facilitar eines i informació a tothom que utilitzi la nostra llengua, per tal que aquesta estigui usada de manera correcta.

Candidatura que presentem el 22 de maig: homes i dones de Rubí.

Publicat el per
Respon

És un honor encapçalar una candidatura com la que s’ha aprovat aquest vespre en assemblea pels militants d’Esquerra a Rubí. Una candidatura amb dones i homes que estimen Rubí.

Dones, homes, grans i joves, militants i independents. Aquesta és la grandesa de la candidatura que Esquerra presenta a les properes eleccions municipals. Tenim grans candidats, fantàstiques candidates. Cadascun d’ells aporta per sí mateix un gran valor afegit. I, sobretot, credibilitat i proximitat. Perquè som així: normal i corrents, propers, amb idees clares per poder ajudar a millorar la nostra ciutat.

Gràcies a tots i totes els que hi sou, del 1r a l’últim, del més jove al més gran. I també a aquells que no hi són en nom, però sí ànima, foça i dedicació.

Esquerra estem molt a prop teu!

1 Arés Tubau
2 Martí Pujol
3 Xavi Corbera
4 Josep Milà
5 Maria Bernadet
6 Jordi Bertolín (ind)
7 Ferran Adelantado
8 Laura Ribalaiga (Jerc)
9 Cristina Ferrer
10 Marta Portales (ind)
11 Veva Jorba (ind)
12 Maria Monrós
13 Quim Rubio (ind)
14 Antoni Ruiz
15 Roger Puig (Jerc)
16 Laura Vert (ind)
17 Roser Carré
18 Dani Pernas (ind)
19 Jordi Codina (ind)
20 Rafael Font (ind)
21 Montse Soler (ind)
22 Albert Isús
23 Rosa Aguilera (ind)
24 Joan M. Tresserras
25 Joan Ridao

Suplents:
26 Montse Martínez
27 Albert Roma
28 Maria Vidal
29 Màrius Claveria
30 Ma Josep Fernàndez
31 Maite Fabrés (ind)
32 Adrià Sànchez (Jerc)
33 Sandra Casas (ind)
34 Robert Masalias

Manifest unitari del 8 de març, Dia Internacional de les Dones

Publicat el per
Respon

Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.

Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.

Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa mig segle, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit. La Constitució del 79 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres bens i el dret al divorci.

Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:

• la paritat en els càrrecs públics;
• l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
• una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
• mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
• condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
• una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.

Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:

• Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals… Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
• Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
• Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
• Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
• Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar l’actual crisi que sacseja tot el món.
• Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.

Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.

És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.

La nova Pl. del Dr. Guardiet (o com donar vida a un plaça)

Publicat el per
11

Si algú em preguntés amb què em quedaria de totes les coses que s’han fet durant aquests 4 anys i en les quals Esquerra hem pogut influir i condicionar, em costaria una mica decidir-me. Però potser arribaria a la conclusió que és la reforma de la Plaça del Dr. Guardiet. Aquesta reforma significa un abans i un després en la configuració del centre de la nostra ciutat, el centre històric.

Poca gent hi ha a Rubí que hagi vist la plaça amb tota la seva magnitud, sense construccions ni amfiteatres. Només plaça. Algun avi molt gran i poques persones més. Perquè ja des de les primeres dècades del segle passat s’hi van ubicar primer el mercat municipal, després un fossar i finalment un amfiteatre.

Ara, per fi, podem gaudir d’una plaça diàfana, amb jocs infantils i bancs per seure. Que combina el sol i l’ombra, on les terrasses dels bars seran un complement perfecte.

La reforma ha donat vida a la plaça. Teníem una plaça trista i morta. Ara en tindrem una plena d’alegria, d’infants i d’activitats durant tot l’any.

Quan he vist com ha quedat finalment de magnífica, m’ha vingut al cap
un pensament: comencem a semblar una ciutat de debò. Perquè totes les ciutats que em venen al cap tenen les seves places més importants en perfecte estat, plenes de vida i de gent. Ara a Rubí, per fi, també ho tindrem.

Aquesta millora, però, no seria complerta si no s’haguessin fet també altres actuacions, públiques i privades, especialment importants al centre: convertir el carrer Francesc Macià i l’avinguda Barcelona (el carrer Fondo) en una illa de vianants, ubicació de nous comerços i establiments de restauració a tot el centre, especialment a la plaça Catalunya, la reforma de l’entorn del Mercat Municipal, etc. Estem parlant de millores molt importants, que fan que el centre de Rubí sigui escencialment diferent a com era fa només 4 anys.

Per això m’emociona saber que Esquerra hem posat un granet de sorra en la millor de la nostra ciutat impulsant la reforma de la plaça.

Ara cal dinamitzar-la, potenciar-la i gaudir-la. La ciutat està d’enhorabona. Aprofitem-ho!

Intervenció a la conferència “Esquerra des del govern municipal”: valoració i propostes.

Publicat el per
Respon

Aquí sota podeu llegir la intervenció que vaig fer el dijous dia 17 de febrer a la conferència “Esquerra des del govern municipal”, acompanyada d’en Joan Ridao.
Certament és una mica llarga, però potser a algú li pot interessar saber quina valoració fem del nostre pas per l’equip d egovern aquests darrers 4 anys, i quins projectes en destaquem. També podeu trobar les línies mestres del nostre programa electoral, amb algunes de les propostes en les que ens centrarem aquests propers mesos (i que esperem poder fer realitat els propers 4 anys).
Podeu dir-hi la vostra. Com sempre, agraïda pels comentaris!

——————

“Bona nit,
Com en tots els viatges, quan un està arribant al final del trajecte és bo parar i mirar enrere, per veure d’on venim i quin camí hem fet.

Com en el vídeo que hem vist, un recorregut per alguns espais de Rubí, alguns que han canviat en els últims anys i altres que necessiten millorar.

Avui ens proposem fer aquesta parada i mirar enrere. Però també ens proposem iniciar un nou camí.

Quan Esquerra va decidir entrar a formar part de l’equip de govern l’any 2007 ho vam fer amb il•lusió. Amb ganes. Amb esperança de poder treballar per la ciutat, pels rubinencs i les rubinenques.
En aquell moment es va iniciar un viatge apassionant. Després de 4 anys també al govern, iniciàvem una nova etapa en el camí, amb un equip nou i noves il•lusions.
El viatge va començar com tots els viatges. Plens d’il•lusió, de ganes, d’esperança, de compromís.
Personalment per mi era un gran repte: ser regidora a l’ajuntament de la meva ciutat, i fer-ho, a més, formant part del govern municipal, era un honor.

Ens vam marcar unes fites. Alguns objectius eren projectes (després hi aprofundiré una mica). Altres eren qüestions de forma, de tracte.
Teníem molt clar que volíem fer moltes coses. Però encara teníem més clar que ho volíem fer ben fet. Amb rigor. Amb treball dur i incansable. Però també de manera honesta, transparent. Amb proximitat. Amb un tracte senzill i proper. Sincerament penso que aquesta ha estat la nostra marca durant aquests 4 anys: la proximitat amb les entitats, amb els ciutadans i ciutadanes que se’ns han adreçat. Sempre intentant donar un paraula d’ànim o una solució davant dels problemes que ens hagin anat sortint pel camí.

I, com deia, teníem objectius concrets en aquest viatge que iniciàvem: grans projectes. I també petits projectes. I ens vam comprometre a fer-los realitat.

Però deixeu-me que contextualitzi una mica aquest mandat. Penso que és bo saber quin ha estat l’escenari en el qual ens hem mogut aquests anys, per entendre algunes coses que hem fet.
Vam començar l’any 2007 en ple “bum” immobiliari, quan semblava que els recursos havien d’augmentar any rere any sense parar. Però de seguida ens vam adonar que alguna cosa estava fallant: els ingressos van començar a caure, les empreses van començar a tancar, i la gent a quedar-se a l’atur. Sense gairebé poder-hi pensar gaire tots plegats en vam veure immersos en una crisi econòmica i de model productiu que va començar a afectar molt durament la ciutat.

Només 2 dades per reflectir el que estic dient:
- En 4 anys hem passat d’una taxa d’atur del 7% el 2007 al 17% el 2011.
- El 2007 el pressupost de l’ajuntament era de 87M€, el 2010 de 92M€ i el 2011 és de 74M€.

Són dades que ens fan ser conscients dels recursos amb els quals hem de treballar, i també els col•lectius als qui s’han de destinar la gran majoria de recursos públics.

Amb aquest escenari, el govern municipal enfrontava un gran repte: ser capaç d’aprovar un nou Pla general que permetés planificar el futur urbanístic i d’equipaments de la ciutat. Modificar un Pla general que estava redactat des de l’any 1981, i que necessitava una actualització urgent.
Es va aconseguir un acord ampli de 4 de les 6 forces polítiques de la ciutat l’estiu del 2008. I 3 anys després, el 2010, es va ratificar un acord provisional amb la mateixa correlació de forces. Però, com en tots els viatges, ens vam trobar que ens havíem equivocat de camí. Vam seguir les indicacions però resulta que no eren les correctes. I el POUM ha quedat parat, aturat, suspès, fins que no tornem a iniciar el viatge.
Aquesta aturada en sec del viatge del POUM ha comportat frustració i desencís. Havíem fet un esforç important per imaginar el Rubí del futur: habitatge protegit, sòl industrial, equipaments per tota la població, espais naturals protegits,… I, de moment, tot està a l’espera que els informes aclareixin què ha passat i cap a on hem d’anar.
Des d’Esquerra continuarem defensant el mateix model que hem defensat fins ara: creixement molt limitat, equilibri territorial, equipaments repartits per tota la ciutat, i espais naturals protegits com a pulmó verd imprescindible per la qualitat de vida dels rubinencs i rubinenques.

I, bé, aquest és l’escenari en el qual Esquerra ha estat treballant aquests 4 anys.

I què hem fet, en aquest anys? Doncs treballar, treballar i treballar. Vam encarar les eleccions municipals del 2007 amb el compromís de fer realitat 3 grans projectes. 3 projectes que eren importants i estratègics pel futur de la ciutat. Pel futur del comerç, de la cultura i de la ciutat.

Permeteu-me que els recordi, i expliqui en quin moment ens trobem.

En primer lloc, un projecte imprescindible pel futur del comerç i de la qualitat de vida dels rubinencs i rubinenques. Convertir el centre de la ciutat en una gran illa de vianants. Estàvem convençuts que era necessari prioritzar les persones per davant dels cotxes.
No ens enganyem, no ens estàvem inventant res: era una aposta que havien fet moltes poblacions veïnes i l’èxit era contundent. I nosaltres ens preguntàvem: “I a Rubí per què no? Perquè hem de ser diferents? Volem ser com la resta de les ciutats. Volem un centre comercial a cel obert que potenciï el comerç de proximitat, que potenciï el passeig i el xerrar al mig del carrer mentres mires aparadors.”
Estàvem convençuts que si aconseguíem fer-ho, a Rubí hi hauria un abans i un després en la manera de relacionar-se.
I no ens vam equivocar. Malgrat els errors que s’hagin comès i malgrat que encara queden aspectes per millorar, l’illa de vianants ha fet que Rubí sigui diferent a com era fa 4 anys. Ningú es pot imaginar ara ja la ciutat sense un centre pacificat de cotxes.
La veritat és que en vam haver d’esforçar per vèncer reticències inicials. També us dic que eren comprensibles. No tothom ho veia amb bons ulls. Però crec que a hores d’ara ja ningú dubta de la bondat de l’illa. Podem estar d’acord en que necessitem millorar-la, fer-la funcionar molt millor de com ho fa ara. Però l’illa ha significat un abans i un després pel comerç i per la ciutat. Hem aconseguit canviar la manera de relacionar-se de les persones: ara podem passejar, comprar, xerrar, badar, tranquil•lament. L’illa afavoreix l’obertura de nous comerços i promociona els que ja hi ha.
Era un compromís d’Esquerra, del qual ens sentim especialment orgullosos d’haver pogut complir.

El 2on compromís: fer un centre nacional de dansa tradicional catalana a la ciutat. Amb vocació nacional, que es convertís en un referent. I que, a més, donés la possibilitat de millorar les condicions de l’entitat amb més projecció de la nostra ciutat: l’Esbart. Sense l’Esbart aquest projecte n hagués estat possible. Ells el van pensar ja fa anys. I l’han perseguit sense parar durant molt de temps. Per fi, i gràcies a la complicitat del Departament de Cultura i, en especial, de l’ex conseller Tresserras, es va poder fer realitat.
A dia d’avui tenim un espai físic, l’Espona, que allotjarà un centre dedicat a la recerca, difusió i creació entorn a la dansa tradicional catalana. Un espai magnífic, dotat de les condicions tècniques més avançades per tal que tant l’Esbart com les companyies de dansa tradicional que ho demanin, puguin fer les seves recerques, creacions i assajos. Serà el punt de referència nacional de la dansa catalana.
Amb aquest gran projecte posem Rubí en el mapa de la cultura i el coneixement a nivell nacional. És necessari que projectes emblemàtics com aquest s’ubiquin a la nostra ciutat.
Si ens l’estimem, hem de lluitar perquè també més enllà de les nostres fronteres la coneguin, la respectin i l’admirin.
La gent d’Esquerra estimem Rubí, i teníem un compromís: amb la cultura, amb la dansa, amb la tradició i la identitat. Ho hem fet. I la ciutat en sortirà beneficiada.

I arribem a l’últim gran projecte: la reforma de la plaça del Doctor Guardiet. La transformació urbana més important de la ciutat dels últims anys. Era necessària, imprescindible per revitalitzar el centre de la ciutat, i urgent. Ja no hi havia excuses, s’havia de repensar la plaça més important de la ciutat. La plaça de l’església. A qualsevol ciutat o poble la plaça de l’església és un espai emblemàtic, ple de vida. A Rubí no era així. Era un espai en desús pràcticament tot l’any, sense vida i sense futur.
Per això vam escollir aquest projecte de transformació per posar-hi totes les nostres ganes i el nostre compromís. Perquè sabíem que transformant la plaça, donant-li un nou ús més social, més cívic, un punt de trobada, es convertiria en el revulsiu del centre de la ciutat. I no en tingueu cap dubte. Serà així. Falten poques setmanes per finalitzar l’obra. I ja es pot entreveure que l’espai guanyat per la ciutat és espectacular.
Penso que cap de nosaltres haguéssim ni somiat que pogués arribar a quedar tant gran i fantàstica. Serà el nou centre neuràlgic de la ciutat, i juntament amb l’illa de vianants, marcarà un abans i un després en la vida de la nostra ciutat.

És cert que estem parlant només de 3 projectes. Però són 3 grans projectes de ciutat, que hem tirat endavant gràcies a l’esforç i a la complicitat de molta gent: entitats, comerciants, persones vinculades a la ciutat.

Però hi ha altres projectes que també s’han fet, o estan a punt de veure la llum, i en els quals hem participat activament, i que han fet variar el rumb de la ciutat a nivell educatiu, cultural, social, sanitari, esportiu. Em refereixo a la nova biblioteca, el pavelló de la Llana, el nou rocòdrom, el nou CAP Sant Genís, el pavelló del Duet Sports, la rehabilitació del Celler, la reforma de l’Ateneu, 2 noves escoles i una nova escola bressol, la plaça nova del mercat, etc etc.

Però la gent d’Esquerra hem volgut anar més enllà. A l’inici de la meva exposició us he comentat que havíem apostat per 3 grans projectes, però també per una manera de fer.

El nostre compromís ha estat amb la ciutat, amb les seves entitats i amb els rubinencs. Per això hem dut a terme una gran quantitat d’accions més petites potser, algú dirà que poc significatives dins de la magnitud de les grans obres que he explicat fa un moment.
Però de tot cor us dic que aquestes petites coses, les del dia a dia, aquelles que et permeten treballar colze a colze amb les entitats i amb els ciutadans, són les que fan que valgui la pena dedicar-se a aquest món tant complicat i mal vist com és la política.

Em refereixo als més de 400 cursos de noves tecnologies que hem fet, i que han ajudat a més de 3.500 persones a formar-se en les eines bàsiques d’això que per alguns de nosaltres és tant habitual com els ordinadors i l’internet.

Em refereixo també al programa del Voluntariat per la Llengua. Hem doblat el nombre de parelles en 4 anys. Estem parlant d’unes 1.400 persones que han dedicat 1 hora setmanal durant 10 setmanes a parlar en català entre elles. Això pot semblar insignificant. Però un poble que és capaç de fer això és capaç de fer-ho tot. I la gent d’Esquerra ho hem tingut clar: aquesta ha de ser també la nostra empremta al govern municipal: facilitar i promocionar programes que ajudin a la nostra llengua.

També estic parlant de les ajudes als comerciants per renovar els seus establiments, els rètols comercials, per posar-los en català i millorar els aparadors. Hi hem invertit més de 50.000€ en aquests últims 4 anys, i s’han pogut beneficiat gairebé 100 comerciants.

O també us podria parlar de les ajudes a les entitats de la ciutat per promocionar les seves activitats. Els geganters, castellers, diables, Sant Antoni Abat, Sant Galderic, l’Esbart, les puntaires, Òmnium, l’escola de música, l’associació de memòria històrica, les entitats sardanistes, etc etc. Creiem en la identitat del nostre poble, perquè l’estimem, perquè hi som i hi vivim. El nostre compromís és i ha estat amb la ciutat i amb les seves persones. Però també amb la seva història, la seva identitat, el seu passat i el seu futur.
Estimar la ciutat és estimar les seves tradicions. Però també projectar-les enfora perquè tothom que vulgui les pugui gaudir.

I aquesta ha estat la nostra manera de fer les coses. Amb proximitat i imaginació. Sempre al costat de la ciutat i de la seva gent. De manera austera i honesta. Era el nostre compromís i l’hem complert.

I és una manera de fer que ens surt de dins, ja ens coneixeu. Som així. I penso que ho hem de reivindicar. En aquests moments de desencís, en aquests moments en que la política està tant mal vista, ens hem d’esforçar més que mai a ser tal i com som, a mostrar-nos humans i propers. Perquè així és com és la gent, i nosaltres no hem de ser pas diferents.

4 anys passen molt ràpid. I com he dit a l’inici, val la pena, en acabar aquest viatge, parar un moment i mirar enrere. I veure d’on venim. Què hem fet. I perquè ho hem fet. I això és el que he intentat exposar-vos.
Però també és el moment d’agafar aire i mirar endavant i plantejar-se quins són els propers reptes que et veus en cor d’afrontar. I des d’Esquerra hem replantejat moltes coses, hem analitzat la ciutat. Hem parlat amb molts de vosaltres. I hem arribat a una conclusió: Rubí necessita anar més enllà. Rubí necessita fer un pas més.

Per això, ara que arriba una campanya electoral, hem carregat les piles de nou, i ens hem marcat el repte de treballar per assolir noves fites, nous objectius. D’iniciar un nou viatge carregat d’il•lusions.

I des d’Esquerra volem continuar treballant per posar la nostra empremta a la ciutat. Volem continuar treballant colze a colze amb les entitats i les persones. Volem continuar mostrant-nos tal i com som.

Tenim moltes propostes, de molts àmbits diferents però volem centrar molta part de les nostres energies en 3 eixos bàsics, que ens preocupen i que ens motiven especialment. Però també que estem convençuts que necessiten un treball intens i de molt compromís per poder-los tirar endavant.

El comerç, la cultura i l’educació. L’educació, la cultura i el comerç. Són els 3 grans eixos sobre els quals projectarem una sèrie de millores que pensem que ajudaran a definir el futur de la ciutat.

El comerç el sentim proper i estimat. Fa anys que treballem colze a colze amb els comerciants i les seves associacions. I per això sabem que s’ha fet molta feina. Però que en queda moltíssima per fer.
Hem de projectar el nou espai comerial del Rubí+D, ja no podem espertar més temps. El comerç de la ciutat ho necessita, i l’hem de plantejar de manera que sigui complementari al comerç local, i no una competència dircete.
L’illa de vianants s’ha de gestionar millor i s’han de replantejar alguns aspectes, com el pas de l’autobús.
I hem de fer el màxim esforç per potenciar l’obertura de nous comerços, amb ajudes, rebaixes fiscals i subvencions si fa falta. Necessitem la vitalitat que dona el comerç, i l’Ajuntament hi té un paper clau.
Tenim propostes, tenim idees. Volem treballar pel comerç de proximitat. Pel comerç de barri. Pel comerç de tota la vida. Aquesta és l’essència de la nostra ciutat, i no la podem perdre.

La cultura. La cultura és la gran perjudicada en les retallades pressupostaries en temps de crisi. I nosaltres pensem que això no pot ser. La cultura és identitat, és essència de ciutat. És tradició. Però també és imaginació, rialles i alegria. També és projecció de la ciutat a l’exterior, posar Rubí en el mapa.
I necessita la nostra ajuda i la nostra promoció per poder tirar endavant. La cultura la fan, en moltíssimes ocasions, voluntaris i voluntàries en el seu temps lliure. Perquè s’estimen els castells o el teatre, per exemple. Per això és tant important la implicació de la ciutat i de l’ajuntament en la promoció i difusió cultural.
Treballarem perquè els grups de teatre tinguin un equipament en condicions pels seus assajos, per les seves representacions.
Volem promocionar la cultura de la ciutat, però també la ciutat com a espai de cultura: hem de fer entrar les nostres sales en els circuïts més potents d’exhibició de teatre, dansa i música.
Tenim propostes, tenim idees, i volem comprometre’ns amb la cultura.

I per últim, l’educació. L’educació dels infants. Però també dels joves. I dels grans. L’educació musical, la plàstica. L’educació en el lleure, els caus i esplais. L’educació de pares i mares. I també de mestres. Aquest és el nostre compromís.
Perquè el futur de la nostra ciutat passa pel nivell educatiu de la seva població. Si no som capaços d’apostar decididament per l’educació no fa falta que fem res més.
Des d’Esquerra estem convençuts que tots plegats, pares, mares, educadors, monitors,…hem de ser capaços de donar a l’educació una embranzida definitiva.
Volem potenciar l’escola de música, un equipament emblemàtic i estratègic de l’educació de la ciutat.
I creiem que els esplais i caus han de rebre el suport incansable de l’ajuntament, perquè són una peça clau i fonamental de l’educació dels nostres infants i joves.
Volem treballar per l’educació, perquè ens ho creiem, i ens hi volem comprometre.

I vaig acabant. Esquerra ens volem comprometre amb tots vosaltres. Amb la ciutat, amb les persones, amb les entitats. Iniciem un nou camí ple de projectes i esperances que volem compartir.

El repte és important. Però tenim ganes de fer-ho. Tinc ganes i energia per fer-ho. Hem dedicat 4 anys a treballar per la ciutat. Perquè l’estimem. Simplement per això. I també perquè creiem en el seu futur. Que és el nostre, el de tots.
La maternitat, i molts vosaltres m’entendreu, m’ha canviat la perspectiva de les coses. Fins ara havia treballat per la ciutat perquè me la creia, i perquè creia en les seves possibilitat. Ara, a més d’això, els meus esforços, les meves energies, es destinen a posar un granet de sorra per construir el Rubí de demà, perquè els nostres fill puguin viure-hi millor, i puguin gaudir d’una ciutat bonica, culturalment activa, socialment justa amb les persones, amb educació de qualitat, amb espais per passejar i comprar, amb parcs i places per jugar i descansar.

La gent d’Esquerra estem disposats a continuar amb el compromís de fer realitat els projectes.

No ens motiva res més que ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. En el nostre cor i el nostre cap només hi ha un únic objectiu: el compromís amb la ciutat, la il•lusió de fer molta feina, i, sobretot, de poder comptar amb tots vosaltres per tirar-la endavant.

I arribem al final del camí del dia d’avui. Gràcies per la vostra assistència. Gràcies Joan per la teva companyia i les teves paraules i reflexions. Gràcies a tots per la vostra confiança.

L’Ateneu, 17 de febrer de 2011″

Moció que presenta el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Rubí de suport a Acció Cultural del País Valencià a l’arribada de les emisions de TV3 al País Valencià

Publicat el per
Respon


Les emissions de TV3 al País Valencià s’han pogut veure gràcies a l’esforç i al treball que han fet molts ciutadans a través d’Acció Cultural del País Valencià.

Ara, però, després d’un llarg procés de setge per part del govern de la Generalitat Valenciana format pel Partit Popular i encapçalat pel seu president Francisco Camps, aquests han aconseguit el seu objectiu pel qual ACPV s’ha vist obligada a deixar de reemetre el senyal que permetia les emissions de TV3 en aquest territori.

Tal i com declara Acció Cultural del País Valencià (ACPV): ”Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.”

La continuïtat d’aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. D’altra banda, davant del fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües i continguts ben diversos, la resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular, sinó garantir l’accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió.

És per tots aquests motius que el grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Rubí proposa l’aprovació dels següents acords:

1. Manifestar el nostre rebuig a les pressions exercides per part del Govern valencià sobre Acció Cultural del País Valencià.

2. Expressar el nostre convenciment que les emissions de TV3 al País Valencià són una mostra de normalitat en l’exercici de la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa i la promoció de la llengua.

3. Refermar el nostre suport a l’arribada d’un acord entre els governs de Catalunya i el País Valencià perquè tots els respectius canals de ràdio i televisió autonòmiques arribin als dos territoris amb normalitat, i demana al Govern de Catalunya que consideri una prioritat el tancament d’aquest acord el més aviat possible.

4. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Indústria, al Govern de Catalunya, al de la Generalitat Valenciana i a ACPV.

L’educació (ara en diuen ensenyament): una prioritat pel govern “dels millors”?

Publicat el per
Respon

Degut a les darreres informacions que han sorgit des del departament d’ensenyament, Esquerra vol mostrar la seva posició públicament, tenint en compte que algunes d’aquestes afecten directament a compromisos presos amb  la comunitat educativa de Rubí

També mostrar la preocupació vers algunes decisions que afecten els municipis i a les famílies que hi viuen.

 

Institut  – Escola del 25 de setembre.

La paralització del projecte Institut- Escola del 25 de Setembre és una mala notícia per Rubí i pel model que representa apostar pels centres integrats dels 3 als 16 anys. Aquesta decisió repercuteix negativament en els següents aspectes.

-          Es des-programa anys de feina, de preparació i d’il·lusions

-          A pocs dies de la pre-matriculació es canvien les regles de joc en el darrer moment. Tenint en compte que ja es disposava del codi de centre únic. Tot i la garantia que ara romandran en el mateix centre que estan ara.

-          Es posa en perill un model que és una aposta arreu d’Europa i que defineix la política educativa del departament

-         Permet donar una formació integral i continuada

-         Equipara la oferta de l’escola concertada i la pública

-         Assegura la immersió lingüística en etapes que ara porta molta dificultat

-         Evita nous desplaçament en la etapa de secundària

On està ara l’aposta que va fer CIU Rubí, conjuntament amb tots els partits del consistori, reclamant aquest institut escola? Si realment hi ha una prioritat per l’escola, com és que no hi ha recursos davant la prioritat que representa l’educació pel país?

Criteris de barems en la matriculació

Un altre dels aspectes que han sorgit aquests dies ha estat el barem  en els criteris alhora de fer la inscripció. 

El canvi més significatiu ha estat la incorporació de l’obtenció de 5 punts en aquells casos que un familiar de primer grau hagi  estat vinculat en un centre amb anterioritat. Davant d’aquesta situació volem fer reflexionar al departament i les conseqüències que això pot portar a mitjà i llarg termini. 

Avui, les nostres ciutats són models de convivència, i una de les raons està en el model educatiu, on el país ha pogut absorbir la incorporació de nou alumnat, amb un sistema que evita crear guetos i fa conviure tots els nens i nenes d’orígens diferents. 

Alguns dels aspectes negatius d’aquesta decisió.

-         S’ha pres sense la interlocució amb el sector. Fins ara sempre s’havia fet per consens. Existeixen dubte legals sobre la decisió.

-         No hi ha cap fiabilitat alhora d’acreditar que un familiar de primer grau ha estat ex-alumne. Com es comprova això?

-         Suprimeix de cop tot l’esforç de la lluita contra els empadronaments fraudulents per tal d’aconseguir punts

-         Posa en perill el consens que fins ara hi ha entre l’escola pública i la concertada.

-         Impedeix l’escolarització reequilibrada que evita guetos educatius i socials. Aquesta mesura permet agrupar-se entre iguals i aïllar-se de la resta  . Va més enllà d’una qüestió entre l’escola pública, concertada i privada, és una qüestió  de convivència entre persones de cara al futur.

Altres decisions. Que afecten a les famílies escolaritzades en el nostre municipi.

Per la setmana blanca: Sembla una broma que la subvenció sigui d’entre 2 i 3 euros per alumne. Aquesta és la prioritat de l’educació.

Plans educatius d’entorn:  Tenim la preocupació de saber si aquesta aposta que va fer Esquerra en el seu moment seguirà endavant.

Garantia del sosteniment de les escoles bressol municipa: No existeix el compromís, a hores d’ara, de mantenir l’acord que garanteixi la sostenibilitat econòmica de les Escoles Bressol municipals.

 Construcció dels centres pendents i els mòduls necessaris: Esquerra ja va manifestar en el darrer consell escolar municipal aquesta  preocupació davant del representant del departament.

Mesures de transparència aprovades per l’Ajuntament

Publicat el per
Respon

Esquerra Republicana de Catalunya, ERC,  és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l’aprovació d’una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) malgrat les reticències o la desídia de la majoria de formacions polítiques. També ha estat la impulsora de l’Oficina Antifrau, un ens que cada dia es revela com a més necessari i que ha d’exercir una funció preventiva per abordar tota mena d’irregularitats.

Esquerra ha estat pionera, doncs, en la reivindicació d’una transparència que dia rere dia es revela imprescindible per a una major higiene democràtica de les institucions del país.

A Rubí creiem que és indispensable afavorir la transparència absoluta per tal de millorar una possible visió desafeccionada de la política per part dels rubinencs i les rubinenques. Com fem arreu dels Països Catalans, hem posat sobre la taula una sèrie de propostes i mesures per afavorir la transparència a cada municipi i cada ajuntament. Al de Rubí, també. En el darrer ple municipal de dijous 27 de gener tots els Grups Municipals van aprovar aquestes mesures.

Es va aprovar una proposta de la Junta de Portaveus i es va aprovar una moció institucional en la qual s’estableix l’adhesió al Codi de Bon Govern  aprovat per la Comissió Executiva de la Federació Espanyola de Municipis.

Pel que fa als acords de la Junta de Portaveus, destaquen la creació de la Comissió Informativa especial de mesures de transparència que treballarà amb el model de declaració als Registres d’Interessos de l’Ajuntament de Rubí, funcionament i publicitat. També treballarà amb i la creació d’un sistema àgil i útil per la ciutadania i els Grups Municipals de cerca de mocions mitjançant el web municipal. A més, s’incorpora als membres de l’oposició als processos de contractació, estudiarà la viabilitat d’un Consell Assessor d’Urbanisme, etc.

Pel que fa a l’adhesió al Codi de Bon Govern, s’estableixen una sèrie de principis que dels quals destaquen:

1.      Els electes locals s’abstenen d’exercir les seves funcions per afavorir el propi interès o de terceres persones.

2.      No s’acceptaran regals que sobrepassin usos i costums d’una simple cortesia per part d’entitats o persones.

3.      Es publicarà detalladament el procediment de concessió de subvencions i ajudes amb la quantia del beneficiari i màxim nivell de transparència en el procés.

4.      Creació d’una carta de drets ciutadans respecte el funcionament dels serveis.

5.      Els representants locals i membres no electes de la Junta de Govern Local declararan a l’inici i final del mandat, la declaració sobre causes de possibles incompatibilitats, declararan els béns dels mateixos càrrecs, directius i personal de confiança. A més, es traslladaran al Registre de béns i interessos els canvis patrimonials que es produeixin.

6.      Es publicaran les retribucions íntegres i compensacions econòmiques que es percebin per la representació ocupada de càrrecs electes, directius i personal de confiança.

7.      La democràcia representativa i la democràcia participativa es complementen i es reforcen una a l’altra i es potenciarà des dels municipis.

Des d’ERC a Rubí, doncs, ens alegrem que finalment el consistori rubinenc hagi adoptat aquestes mesures de control que hauran de facilitar la fiscalització de les taques dels regidors i regidores del ple municipal, i la transparència absoluta en els processos de contractació d’obres, serveis i personal a l’Ajuntament.

Moció que presentem al ple del mes de gener, a favor de la dació en el pagament de les hipoteques

Publicat el per
2

Adjunto la moció que Esquerra presenta al ple del mes de gener, que se celebrarà aquest dijous dia 27. ha estat acceptada per ICV i ACR, amb qui finalment la presentem conjuntament, havent incorporat uns acords a proposta d’ICV.

“MOCIÓ QUE PRESENTA ICV-EUA I ERC A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

L’evolució de l’import de les hipoteques atorgades ha anat de la mà de l’augment dels preus de l’habitatge. La hipoteca mitjana va passar de ser de 111.000 euros a Catalunya i de 97.000 euros a Espanya al 2003, a 184.000 euros i 149.000 euros a Catalunya i Espanya respectivament al 2007, any en què esclata la crisi financera. A partir d’aquest moment, tant el número d’hipoteques com l’import de les mateixes es redueix considerablement, fins assolir una mitjana de 125.000 euros a Catalunya i 120.000 euros a Espanya al juny del 2010.

En total, del 2003 al 2009 s’han signat a l’estat espanyol 1.286.647 hipoteques d’habitatges. D’altra banda, el 2006 va ser l’any del període en que més hipoteques es van signar (243.346) i també en què la hipoteca mitjana arribava al seu màxim històric (184.000 euros a Catalunya), a uns tipus d’interès especialment baixos. Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social. L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any.

En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat.

A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a Espanya, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485% i un 385% a Espanya. Al 2009 van tenir lloc 93.319 execucions hipotecàries a l’estat espanyol, de les quals un 20% es van produir a Catalunya. És a dir, més de 18.000 habitatges embargats i posats a disposició de l’entitat financera a Catalunya en tan sols un any.

Segons l’Agència Negociadora de Productes bancaris –companyia de refinançament de deutes-, el 2010 a l’estat espanyol finalitzarà amb més de 118.000 execucions hipotecàries. De confirmar-se, i sumades a les dades oficials del Consell General del Poder Judicial fins 2009, més de 270.000 famílies es podrien veure sense sostre en els anys posteriors a l’esclat de la crisi, del 2008 al 2010. La xifra prevista pel 2010 suposaria un augment del 500% de les execucions hipotecàries d’aquest any respecte el 2007.

En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català. Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute.

A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar. Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès.

Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable. La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims.

D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès. Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil•lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa a les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Per tots els motius exposats, i com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual, el grup municipal d’ERC, ICV-EUA i ACR proposem al ple de l’ajuntament de Rubí l’adopció dels següents acords:

1. Demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos.

2. Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.

3. Instar al Govern a aprovar les mesures necessàries per a aturar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda per la crisi econòmica actual. I per als milers de desnonaments que ja s’han produït, aprovar amb caràcter d’urgència mesures destinades a posar en lloguers socials els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència dels embargaments efectuats.

4. Crear un mecanisme de coordinació tècnica entre els Jutjats, Proursa i Serveis Socials, amb l’objectiu de milorar els sistemes d’informació per avançar-se i prevenir els desnonaments, cercant solucions diferents a realitats diverses; poder mediar entre el propietaris i les entitats bancàries en el cas de l’habitatge públic i reforçar els mecanismes d’informació i assessorament pel que fa a l’habitatge privat; orientar a les famílies a sol•licitar ajuda als serveis socials de referència per tal de que sigui avaluada tècnica i professionalment la situació i s’activin els recursos existents, tant els municipals com els d’altres administracions.

5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.

19 de gener 2011″