Arxiu de la categoria: Opinió

L’educació (ara en diuen ensenyament): una prioritat pel govern “dels millors”?

Publicat el per
Respon

Degut a les darreres informacions que han sorgit des del departament d’ensenyament, Esquerra vol mostrar la seva posició públicament, tenint en compte que algunes d’aquestes afecten directament a compromisos presos amb  la comunitat educativa de Rubí

També mostrar la preocupació vers algunes decisions que afecten els municipis i a les famílies que hi viuen.

 

Institut  – Escola del 25 de setembre.

La paralització del projecte Institut- Escola del 25 de Setembre és una mala notícia per Rubí i pel model que representa apostar pels centres integrats dels 3 als 16 anys. Aquesta decisió repercuteix negativament en els següents aspectes.

-          Es des-programa anys de feina, de preparació i d’il·lusions

-          A pocs dies de la pre-matriculació es canvien les regles de joc en el darrer moment. Tenint en compte que ja es disposava del codi de centre únic. Tot i la garantia que ara romandran en el mateix centre que estan ara.

-          Es posa en perill un model que és una aposta arreu d’Europa i que defineix la política educativa del departament

-         Permet donar una formació integral i continuada

-         Equipara la oferta de l’escola concertada i la pública

-         Assegura la immersió lingüística en etapes que ara porta molta dificultat

-         Evita nous desplaçament en la etapa de secundària

On està ara l’aposta que va fer CIU Rubí, conjuntament amb tots els partits del consistori, reclamant aquest institut escola? Si realment hi ha una prioritat per l’escola, com és que no hi ha recursos davant la prioritat que representa l’educació pel país?

Criteris de barems en la matriculació

Un altre dels aspectes que han sorgit aquests dies ha estat el barem  en els criteris alhora de fer la inscripció. 

El canvi més significatiu ha estat la incorporació de l’obtenció de 5 punts en aquells casos que un familiar de primer grau hagi  estat vinculat en un centre amb anterioritat. Davant d’aquesta situació volem fer reflexionar al departament i les conseqüències que això pot portar a mitjà i llarg termini. 

Avui, les nostres ciutats són models de convivència, i una de les raons està en el model educatiu, on el país ha pogut absorbir la incorporació de nou alumnat, amb un sistema que evita crear guetos i fa conviure tots els nens i nenes d’orígens diferents. 

Alguns dels aspectes negatius d’aquesta decisió.

-         S’ha pres sense la interlocució amb el sector. Fins ara sempre s’havia fet per consens. Existeixen dubte legals sobre la decisió.

-         No hi ha cap fiabilitat alhora d’acreditar que un familiar de primer grau ha estat ex-alumne. Com es comprova això?

-         Suprimeix de cop tot l’esforç de la lluita contra els empadronaments fraudulents per tal d’aconseguir punts

-         Posa en perill el consens que fins ara hi ha entre l’escola pública i la concertada.

-         Impedeix l’escolarització reequilibrada que evita guetos educatius i socials. Aquesta mesura permet agrupar-se entre iguals i aïllar-se de la resta  . Va més enllà d’una qüestió entre l’escola pública, concertada i privada, és una qüestió  de convivència entre persones de cara al futur.

Altres decisions. Que afecten a les famílies escolaritzades en el nostre municipi.

Per la setmana blanca: Sembla una broma que la subvenció sigui d’entre 2 i 3 euros per alumne. Aquesta és la prioritat de l’educació.

Plans educatius d’entorn:  Tenim la preocupació de saber si aquesta aposta que va fer Esquerra en el seu moment seguirà endavant.

Garantia del sosteniment de les escoles bressol municipa: No existeix el compromís, a hores d’ara, de mantenir l’acord que garanteixi la sostenibilitat econòmica de les Escoles Bressol municipals.

 Construcció dels centres pendents i els mòduls necessaris: Esquerra ja va manifestar en el darrer consell escolar municipal aquesta  preocupació davant del representant del departament.

Mesures de transparència aprovades per l’Ajuntament

Publicat el per
Respon

Esquerra Republicana de Catalunya, ERC,  és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l’aprovació d’una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) malgrat les reticències o la desídia de la majoria de formacions polítiques. També ha estat la impulsora de l’Oficina Antifrau, un ens que cada dia es revela com a més necessari i que ha d’exercir una funció preventiva per abordar tota mena d’irregularitats.

Esquerra ha estat pionera, doncs, en la reivindicació d’una transparència que dia rere dia es revela imprescindible per a una major higiene democràtica de les institucions del país.

A Rubí creiem que és indispensable afavorir la transparència absoluta per tal de millorar una possible visió desafeccionada de la política per part dels rubinencs i les rubinenques. Com fem arreu dels Països Catalans, hem posat sobre la taula una sèrie de propostes i mesures per afavorir la transparència a cada municipi i cada ajuntament. Al de Rubí, també. En el darrer ple municipal de dijous 27 de gener tots els Grups Municipals van aprovar aquestes mesures.

Es va aprovar una proposta de la Junta de Portaveus i es va aprovar una moció institucional en la qual s’estableix l’adhesió al Codi de Bon Govern  aprovat per la Comissió Executiva de la Federació Espanyola de Municipis.

Pel que fa als acords de la Junta de Portaveus, destaquen la creació de la Comissió Informativa especial de mesures de transparència que treballarà amb el model de declaració als Registres d’Interessos de l’Ajuntament de Rubí, funcionament i publicitat. També treballarà amb i la creació d’un sistema àgil i útil per la ciutadania i els Grups Municipals de cerca de mocions mitjançant el web municipal. A més, s’incorpora als membres de l’oposició als processos de contractació, estudiarà la viabilitat d’un Consell Assessor d’Urbanisme, etc.

Pel que fa a l’adhesió al Codi de Bon Govern, s’estableixen una sèrie de principis que dels quals destaquen:

1.      Els electes locals s’abstenen d’exercir les seves funcions per afavorir el propi interès o de terceres persones.

2.      No s’acceptaran regals que sobrepassin usos i costums d’una simple cortesia per part d’entitats o persones.

3.      Es publicarà detalladament el procediment de concessió de subvencions i ajudes amb la quantia del beneficiari i màxim nivell de transparència en el procés.

4.      Creació d’una carta de drets ciutadans respecte el funcionament dels serveis.

5.      Els representants locals i membres no electes de la Junta de Govern Local declararan a l’inici i final del mandat, la declaració sobre causes de possibles incompatibilitats, declararan els béns dels mateixos càrrecs, directius i personal de confiança. A més, es traslladaran al Registre de béns i interessos els canvis patrimonials que es produeixin.

6.      Es publicaran les retribucions íntegres i compensacions econòmiques que es percebin per la representació ocupada de càrrecs electes, directius i personal de confiança.

7.      La democràcia representativa i la democràcia participativa es complementen i es reforcen una a l’altra i es potenciarà des dels municipis.

Des d’ERC a Rubí, doncs, ens alegrem que finalment el consistori rubinenc hagi adoptat aquestes mesures de control que hauran de facilitar la fiscalització de les taques dels regidors i regidores del ple municipal, i la transparència absoluta en els processos de contractació d’obres, serveis i personal a l’Ajuntament.

Liberalitzar horaris comercials? No, gràcies!

Publicat el per
1

El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que suposadament ens han de fer sortir d’aquesta crisi en la que estem immersos: retallada de sou als funcionaris, augment de l’IVA fins al 18%, retirada del xec nadó i de l’ajuda de 400 euros als aturats, retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, etc. Cada setmana un anunci que ens fa anar a tots plegats de corcoll intentant entendre quina motivació estranya hi ha darrera de tot plegat. Però, pel què diuen molts dels analistes econòmics, no sembla que aquestes mesures hagin de reactivar l’economia, i encara menys generar llocs de treball.

I ara la nova gran proposta que hi ha a sobre de la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple, fins i tot per mi que sóc de lletres: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Vaja, que queda ben clar, no? Doncs no, l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer a la realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços del nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Però la “vaca” no dóna per més. Quan s’han d’obrir dies festius (posem per cas aquests darrers dies de campanya nadalenca), en la gran majoria de casos no es contracta personal de reforç. Sinó que es doblen torns, es fan més hores que un rellotge, i, com que tot queda a casa, doncs potser algun dissabte del més vinent ja ho recuperarem. I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits, i que es creen a partir de la il•lusió de molta gent.

Així funciona el comerç de proximitat. Qui no ho sap? Qui no té familiars o amics que hi treballen?

Si obliguem als comerços a obrir 14 o 16 hores daries de dilluns a diumenge per fer front a la competència que tindrien amb els grans centres comercials (aquells que sí que poden contractar més personal) estarem matant al petit comerç. Perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Si aquesta reforma tira endavant estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, on pots trobar pràcticament de tot sense anar massa lluny, en el que pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes que estàs comprant, una bona recepta per fer el peix que t’acabes d’emportar, la millor combinació de colors per vestir ben elegant un dia de festa, quin llibre és el més recomanat per emportar-te de vacances, o quina potència és la més indicada per rentar la roba delicada a la rentadora que acabes d’adquirir.

Aquests són alguns dels trets diferencials del nostre comerç. Però també ho és que dóna vida a les nostres ciutats, llums i seguretat als nostres carrers, confiança als nostres infants que comencen a anar sols pel carrer,… I dinamisme econòmic imprescindible per sortir de la crisi. Liberalitzar els horaris només beneficiaria a les grans superfícies comercials.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Perquè s’ho val. Per això des d’Esquerra denunciem l’anunci d’aquesta nova mesura, i demanem al govern català que es mantingui ferm: és una invasió de les nostres competències, però, a més, és un atac a la línia de flotació de l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats.

Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

Bon Nadal! Avui escudella, pollastre rostit, neules i torrons!

Publicat el per
1

 

 

 

 

Desembre

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’Àngel,
el Nen, la Mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint

Miquel Martí i Pol

Comunicat de premsa en relació a la sentència del Tribunal Suprem!

Publicat el per
Respon

Us copio el comunicat de premsa que hem fet des d’Esquerra Rubí per condemnar la sentència del Tribunal Suprem en relació al model d’immersió lingüística que té Catalunya.

RECORDEU: AVUI 23 DE DESEMBRE, A LES 20 HORES, DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE RUBÍ PER EXPRESSAR EL NOSTRE REBUIG!!

Rebuig de la sentència d’Esquerra Republicana de Rubí a la sentència del Tribunal Suprem en relació al model d’immersió lingüística catalana.

Des d’Esquerra Republicana de Rubí rebutgem unànimament i contundentment la sentència del Tribunal Suprem que determina que el model d’immersió lingüística a Catalunya no és vàlid i que obliga a que el castellà sigui la llengua vehicular del país.

És per això, que el Grup Municipal del nostre partit ha presentat avui dijous una moció per la via d’urgència i que es votarà en el Ple Municipal d’avui mateix per tal de rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

Considerem que aquesta sentència és un atac i un intent de genocidi en tota regla a la cultura catalana. Condemnem que es consideri que la política lingüística de Catalunya “no pot anar més enllà fins al punt de negar la realitat de la convivència armònica d’ambdues llengües cooficials a Catalunya intentant ignorar el deure constitucional de tots els espanyols de conèixer el castellà i el conseqüent dret a usar-lo”. Manifestem doncs, que si algú ha intentat imposar una llengua en aquesta terra ha estat l’estat espanyol, començant pel Decret de Nova Planta en mandat de Felip Vè. És inacceptable també que es qüestioni la prevalència del català front el castellà, quan la llengua pròpia del nostre país és justament el català.

Trobem inacceptable que un Tribunal Suprem de Justícia es posicioni sobre un model educatiu que tants bons resultats ha donat al llarg del seu desplegament.

Amb aquesta sentència, es deixa palès un altre cop que és l’estat espanyol el que no vol conviure amb Catalunya, és un altre episodi que des de la centralitat de l’estat no s’accepta cap mena de pluralisme ni cultura diferent. És per això que reiterem un cop més que l’única manera d’avançar en el nostre autogovern i autonomia front Espanya és la via de la independència.

Rebutgem doncs aquesta sentència que posa en perill el nostre model de societat i la nostra cohesió social. Així doncs, reclamem una unitat de totes les forces polítiques catalanes i de tota la societat civil per tornar a rebutjar contundentment un altre acte menyspreable per part de l’estat espanyol.

Convidem finalment a tota la ciutadania de Rubí a sumar-se a la crida que es fa des de diferents entitats i partits per concentrar-se davant dels Ajuntaments avui dijous 23 de desembre a les 20 hores per mostrar el rebuig ciutadà a la sentència.

POUM, el retorn

Publicat el per
Respon

Al ple d’ahir es va discutir una mociò referebt al POUM, al seu retorn per part de la Comissió d’Urbanisme i a la possible responsabilitat que se’n pot derivar de tot plegat per part de l’equip redactor.

Aquest és la meva intervenció om a portaveu:

“Quan es va aprovar de manera provisional el POUM al juny d’aquest any, des d’ERC estàvem convençuts, perquè així se’ns havia dit per activa i per passiva, que ara només quedava un tràmit purament administratiu per part de la Direcció General d’Urbanisme, i que ja es podria aprovar de manera definitiva i això ho recalcaven molt fermament els membres de l’equip redactor: “no us preocupeu, que tot està controlat. Hem incorporat les modificacions que la Generalitat ha demanat en els seus informes, i, per tant, tret potser d’algun petit detall sense gaire rellevància, ja està preparat per passar sense problemes a la comissió d’urbanisme, que l’aprovarà segur, i, en tot cas, potser farà alguna esmena petita, es retocarà perquè estigui el 100% ajustat a tot el que demanen, i ja està”.

Aquesta conversa com a portaveu del meu grup municipal, penso que l’he tingut incomptables vegades amb els responsables tècnics i polítics del POUM.

És clar, explicar aquesta conversa quan tot plegat està com està, sembla que sigui un acudit dolent. Però és més greu que això.

Resulta que, durant els 2 anys que han passat entre l’aprovació inicial (2008) i l’aprovació provisional (2010), algú no ha fet el que li pertocava. Les meves nocions mínimes sobre tramitació urbanística, que intento compensar amb consultes a experts en el tema, em diuen que entre l’aprovació inicial i l’aprovació provisional, hi ha un temps en que els diferents organismes públics i privats fan els seus informes on posen de manifest les possibles deficiències o aspectes a millorar del document. Aquests aspectes a millorar poden ser de molts tipus. O bé per adaptar-los a la legislació vigent, o per modificar plantejaments tècnics, etc.

 Aquest temps d’interval en el cas de Rubí ha estat de 2 anys. 2 anys en que l’equip redactor ha fet, segons han explicat, moltes reunions per tal d’adaptar el POUM aprovat inicialment a les demandes dels diferents departaments. 2 anys en que s’han rebut els informes dels organismes públics amb les seves recomanacions de modificació, i que, segons els responsables tècnics, s’han modificats en tots els casos. 2 anys en que ens han tingut a tots plegats pendents, a l’expectativa. No només als grups municipals, sinó també als particulars i entitats que havien fet les seves al•legacions al documents.

Fa 3 setmanes, de cop, despertem d’una mena de somni estrany, on se’ns diu: ei, que no, que la cosa no estava tant treballada com semblava. I nosaltres, des d’ERC, com podeu comprendre, se’ns queda cara de tontos, pensant: què carai ha passat? Però no havíem quedat que estaven treballant el tema tècnicament i que estava tot controlat? Doncs resulta que ni estava controlat, ni res de res.

No serà aquest grup el que posi en dubte que durant 2 anys l’equip redactor ha estat treballant el document provisional del POUM. Ara bé, el que sí que poso en dubte és que s’hagi fet amb la diligencia que corresponia a aquest document tant important pel futur de la nostra ciutat.

Algú no ha fet bé la seva feina. I val a dir que, a més de no fer-la, no ha transmès correctament la informació, com a mínim a aquest grup municipal. S’han de prendre determinacions contundents per tal, primer, d’intentar reconduir la situació. I, segon, d’establir quina responsabilitat té l’equip redactor en tot aquest caos en el que ens veiem immersos.

ERC des del primer moment va demanar explicacions pel que estava ocorrent. Volem saber perquè no es van incorporar les prescripcions tècniques indicades pels diferents departaments i organismes públics. Volem saber quina és la magnitud de la tragèdia: en què afectarà exactament les modificacions i esmenes proposades en l’informe de la comissió d’urbanisme.

Des d’ERC en cap moment ens penedim ni retractem del que vam aprovar al mes de juny. Ho vam dir aleshores i ho repetim ara: era una proposta de POUM suficientment bona pel futur de la ciutat com perquè el nostre grup hi votés a favor. I ho tornaríem a fer. Ho tornaríem a fer amb les mateixes condicions d’aquell moment, amb la informació que teníem, amb es propostes que es dibuixaven en el document.

Però no sé si ho podríem tornar a fer amb les modificacions que la Comissió d’Urbanisme demana i exigeix. Quin serà el dibuix i la lletra del nou POUM? Doncs no en tenim ni idea, però ja veiem a venir que potser hi haurà alguns canvis substancials. i, si és així, n’haurem de parlar. Però ara no és el moment de fer especulacions.

La moció és ben clara en el seu contingut: demanar informació a l’equip redactor en quan als motius pels quals no es van incorporar les modificacions exigides en els informes emesos pels diferents departaments durant l’estiu del 2008, i valorar les possibles responsabilitats que hi ha en tot aquest desgavell. A partir d’aquí serà el moment de veure com queda tot plegat, i quin és el dibuix del nou POUM.

I ERC, com sempre ha fet, estudiarà l’impacte que té en la ciutat per valorar el seu posicionament. Més enllà d’això, però, no puc estar-me’n de dir que el grup d’ERC se sent profundament decebut. Decebut perquè crèiem, estàvem convençuts, que finalment, després de tants anys, havíem estat capaços d’aprovar un planejament pel futur de la ciutat. Perquè enteníem que era imprescindible que això fos així, pel bé de la ciutat.

Ens dol profundament que haguem arribat a aquesta situació. Perquè la ciutat no s’ho mereix, perquè la mala praxis d’alguns afectarà moltíssim a tota la ciutat. I ens sembla que això és el més greu de tota aquesta rocambolesca història del nostre POUM. Per tant, des d’ERC, coneixedors de les transaccions acordades amb el grup que la presenta, i que fa que en algun dels punts ens sentim més còmodes, donarem suport a la moció.”

6 reflexions a 3 dies de les eleccions: motius pels que crec que és bo votar ERC

Publicat el per
Respon

Aquí van 6 dels motius pels quals crec que votar a ERC el diumenge val la pena. No vull convèncer a ningú, només fer reflexionar a aquells que dubteu si tornar-nos a fer confiança o no.

N’hi ha molts més, és clar. Però aquests són els que em surten en aquests moments del cor:

1. Som un partit de gent honesta. El nostre finançament és totalment transparent, i es basa, a banda de les subvencions públiques, sobretot en les quotes dels militants i de les aportacions dels tots i cadascun dels seus càrrecs electes o de designació. No tots ho poden dir. Nosaltres sí, i a mi em fa sentir orgullosa saber que la meva quota de militant i l’aportació d’una part del meu sou com a regidora fa que pugui anar amb la cara ben alta pel carrer dient: Esquerra no som com la resta. El que jo aporto és el preu de la meva llibertat: mai el propietari d’una gran empresa em vindrà al meu despatx perquè li faci un contracte a l’ajuntament, dient-me que així ho han acordat des de la direcció del partit, a canvi d’aportacions que farà l’empresa a les finances del partit…. Això a ERC no passa ni passarà. I això ens fa ser diferents.

2. Som gent treballadora i incansable en els nostres objectius: a vegades ens els marquem de llunyans, és cert, com voler aconseguir l’alliberament nacional. Però ningú va dir que fos fàcil, oi? Portem molts i molts anys defensant aquesta idea, i treballant dia a dia, des dels poble si ciutats, des dels ajuntaments, des de totes les institucions, perquè un dia puguem ser lliures. Molts dels nostres militants han passat per la presó, en època franquista, i també en època de democràcia, precisament per defensar els ideals de llibertat del nostre poble. Altres estaven estudiant a Amèrica quan alguns es consumien a la presó. O estaven negociant amb Madrid quan alguns companys estaven rebent tortures a les presons el 92. Això em fa sentir orgullosa de la gent del meu partit: incansables treballadors i treballadores, que no es desanimen ni en els pitjors moments. I ara menys que mai!

3. Hem demostrat que podem ser un partit de govern. Hem ajudat a fer avançar aquest país més del que ara mateix ens pot semblar. Necessitem perspectiva històrica per veure on érem i on som ara. Però l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, de la Llei de Vagueries, de la Llei del Cinema, de la Llei de Consultes populars, etc. marquen un abans i un després pel futur del nostre país. I això ha estat gràcies a la feina ben feta d’ERC al govern.

4. Vam fer president a una persona que el seu origen no era 100% català, que havia vingut a viure a Catalunya quan era petit. Aquest és el gran pecat del que tots els crítics ens acusen. I jo crec que és del que ens hem de sentir més orgullosos. Quan era petita vaig sentir moltes vegades l’expressió “xarnego”, i mai em va agradar. M’agradava més allò de “Català és qui viu i treballa a Catalunya”. Ara es veu que els que deien aquesta frase tampoc no se la devien creure de debò, perquè han estat els primers en no acceptar que algú com en Montilla pogués governar el país. Jo crec que tots els que vivim i treballem a Catalunya, som catalans. Però, sobretot, crec que són catalans tots aquells que s’estimen el país. Tots aquells que treballen pel país, que viuen pel país. I aquesta és la diferència probablement irreconciliable amb una part dels que ens deixaran de votar el diumenge. No crec en catalans de 1a i de 2a, no crec en aquestes diferències classistes. Crec en l’amor a la nostra pàtria i al treball per la nostra causa. Tots aquells que vulguin sumar-s’hi hi seran benvinguts.

5. Som bona gent. És així, i no passa res per reconèixer-ho. A vegades acabem sent els “tontos” perquè els grans poders ens acaben passant per sobre, tant a nivell de mitjans de comunicació, com d’empresariat, etc etc. Fa més de 15 anys que reclamem el concert econòmic. Ara n’hi ha d’altres que ho reclamen i entre tots plegats han aconseguit vendre-ho com que s’ho han inventat ells. Bé, tant és, si ho aconsegueixen serà bo pel país. Per això dic que som bona gent, perquè no som capaços, a vegades, ni d’apropiar-nos de les nostres pròpies idees. Hem guanyat la batalla ideològica, però potser no acabarem de guanyar (per ara) la política. Tant és. L’important és el país.

6. Per ERC el partit és un instrument amb el qual treballem per aconseguir el gran objectiu: una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Aquesta és la nostra grandesa. Els militants d’ERC trencaríem el carnet si amb això sabéssim que es podria declarar la independència. El partit, amb 80 anys d’història, ha passat per millors i per pitjors moments, però sempre, sempre, ha estat al servei del país. En la legalitat o en l’exili, amb 12 diputats o amb 23, amb alcaldes i regidors o sense.

Bus al centre SÍ, per l’illa NO!

Publicat el per
4

L’illa de vianants és una realitat innegable a la nostra ciutat. El que semblava una quimera quan ho vam plantejar al nostre programa electoral del 2007 ha esdevingut una realitat en poc més de 3 anys.

Va constar d’assolir la fita, perquè l’oposició dins i fora del govern no va ser fàcil de sortejar. Però, finalment, es va posar en funcionament, i vam tenir el convenciment, des del primer moment, que no hi hauria marxa enrere.

Els milers de ciutadans que habitualment utilitzen l’illa per passejar, per desplaçar-se amb tranquil·litat i seguretat, per gaudir del temps lliure, per deixar córrer i jugar als seus fills, per anar en bicicleta amb la família, són els que han donat la raó a aquells que la defensàvem aferrament des de l’inici. Tant que vam condicionar un pacte de govern a la consecució d’aquesta millora ciutadana.

3 anys després l’illa és una realitat, i ningú s’aventura ja a demanar la seva marxa enrere. S’han anat introduint canvis en el sistema de gestió de l’illa (pilones, càmeres,…), i també s’ha fet una adequació de l’entorn per tal d’amabilitzar-la i fer-la estèticament més agradable i funcional.

Però, i sempre hi ha un però, queden alguns aspectes per resoldre. El més important és el pas de l’autobús.

Tots el que habitualment fem ús de l’illa sabem que hi a un moment cada 10 o 15 minuts en que la tranquil·litat i la pau de l’illa queden trencades per un “pi-pi-pi” que ve de lluny i que es va acostant sense aturador. És l’autobús. Quan més a gust estàs parlant amb els amics que t’has trobat pel carrer passejant has de retirar-te cap al costat si no et vols veure envestit pel bus mida XXL que passa per la nostra illa de vianants. Amb el perill que això comporta també pels nens i les nenes que juguen, per la gent gran que camina a pas lent i per tothom que està fent ús de l’espai lliure de cotxes en aquell moment.

Què volem des d’Esquerra? És molt senzill: que el bus arribi al centre de la ciutat, però no passi per l’illa de vianants.

I com que no som de fer propostes vagues ni sense justificació, fem aquesta proposta que potser algú titllarà d’arriscada, però que nosaltres pensem que és valenta i assenyada.

Algú va dir que l’illa duraria 2 dies. Es va equivocar. Algú dirà que és impossible que el bus deixi de passar per l’illa. S’equivoca. És un procés imparable, perquè la ciutadania ho demana cada vegada més fermament. Per això obrim el debat i posem sobre la taula alternatives al pas del bus pel centre de la ciutat.

No pretenem imposar cap de les opcions, només volem demostrar que, igual que amb els estudis que hem fet hem trobat fins a 4 opcions factibles i reals pel pas del bus pel centre de la ciutat sense que passi per l’illa, estem convençuts que amb ganes i il·lusió es poden trobar molts més alternatives, fins a trobar aquella que sigui la millor.

Aquella alternativa que permeti: 1. que totes les persones que vulguin puguin desplaçar-se des dels barris al centre o a l’inrevés amb comoditat i rapidesa. 2. que les persones que prenguin aquesta opció tinguin parades molt cèntriques i properes no només a l’eix comercial del centre, sinó també a altres pols d’atracció (mercat, bilblioteca, Escardívol,…). 3. que als comerciants els repercuteixi positivament la proposta perquè s’ajusti a les seves necessitats que són òbvies: que la seva clientela pugui anar i venir en autobús.

És el moment d’obrir el debat. Nosaltres el posem sobre la taula. I treballarem per aconseguir aquesta fita que pensem que és imprescindible per la ciutat.

I, igual que al 2007 vam aconseguir un acord per fer-ho possible, estem convençuts que aquesta vegada també ho aconseguirem.

Rubí ha decidit!

Publicat el per
2

 

Ahir va ser un dia d’aquells cansats i emocionants a parts iguals. Vam celebrar la consulta sobre la independència a Rubí. I, malgrat tot el que podia semblar (una plaça dura, un lloc hostil, problemes i dificultats,..) tot va anar molt bé.

Més enllà dels resultats  (participació de més del 8% segons el cens ampliat, 9,9 segons els cens oficial, 87,5% de vots sí i 9,74% de vot no,…), penso que el que s’ha de valorar va més enllà.

Per primera vegada a la nostra ciutat una entitat, formada per persones a nivell individual, però recolzada per entitats i partits, ha posat a sobre de la taula el dret a decidir, fent un exercici de radicalitat democràtica sense precedents.

He tingut la sort de poder seguir de molt a prop la feina dura i incansable dels voluntaris i voluntàries que des del mes de febrer ha estat donant forma a aquesta consulta. S’hi ha deixat hores i més hores per fer que tot estigués controlat: infraestructures, voluntaris/es, informàtica, logística, comunicació, etc.

Però, el més important, és que ho han fet amb una alegria i unes ganes boges de fer un servei a la ciutat i al país.

És bonic veure com un grup de 12-15 persones, moltes de les quals no es coneixien de res, han pogut generar il·lusió a tanta i tanta gent a la nostra ciutat, han sabut crear una xarxa de voluntariat, han posat Rubí en el mapa.

Us felicito en nom propi i també en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya a Rubí. Heu fet una bona feina. I ja ho diuen: la feina ben feta no té fronteres ni té rival. Aquests era la prova que ens ha de servir per la propera, que serà la de debò, no ho dubteu.

Com vam poder corejar ahir a la nit tots plegats, quan vau, per fi, desfermar l’alegria i treure tota la tensió acumulada: Visca Catalunya lliure!

15 d’octubre de 1940: “Per Catalunya!”

Publicat el per
Respon

Avui, 15 d’octubre, commemorem el 70è aniversari de l’afusellament del predient Lluís Companys. Un cas únic a Europa: un president escollit democràticament assassinat a mans dels militars rebels a la República, després de sotmetre’l a un consell de guerra.

70 anys més tard, continuem sense aconseguir que la seva mort sigui rescabalada, que s’anul·li el judici que va permetre aquesta vergonya mundial. L’Estat espanyol, fent gala de la seva manca de principis democràtics, es nega sistemàticament a encetar aquest procés.

I jo sento vergonya aliena d’aquests que s’anomenen d’esquerres, i que tenen les mans tant o més lligades en qüestions fonamentals com la dreta més rància i casposa.

Aquest era el moment oportú per fer un acte, no només de valentia, sinó de justícia i de defensa radical de la democràcia.

Però, com sempre, Espanya no ha estat a l’alçada. Ja no sé perquè ens sobta, i perquè ens treu la son. Però el cert és que, en aquest cas, a mi em continua passant: no me’n sé avenir.

Mentrestant, però, avui hem de retre homenatge al president Companys i a la resta de morts republicans durant la guerra civil i la dictadura franquista.

Al cor ressonen les seves últimes paraules amb els peus descalços al terra: “Per Catalunya!”