La música, el Pere i els records.

Publicat el per
Respon

Els meus primers records de l’escola de música són una mica confusos. Tenia 5 anys, i em vaig trobar en una classe amb nens i nenes una mica més grans que jo, i una professora dolça i riallera, l’Anna (li dèiem “l’Anna de música”). I al cap d’un any vaig començar a tocar la flauta amb l’Aníbal (el pobre va estar rebatejat bastants dies com a “Caníbal”). Aquests van ser els primers referents que vaig tenir a l’escola de l’antic edifici de la plaça del Dr. Guardiet. I tot seguit el Pere. En recordo moltes coses, però, sobretot, la passió amb què explicava les coses, com ens feia cantar. I les coses extraordinàries que ens explicava sempre relacionades amb la música.

Tinc alguns records molt nítids d’ell. N’hi ha un, però, que em va una gràcia especial, perquè el recordo com si fos ahir, i deu fer, al menys, 26 o 27 anys. Era un dia d’assaig de la coral, va entrar amb un objecte estrany a les mans. Era rodó, brillant. Ningú sabia què era. Ens va dir que era un disc. Un disc estrany, vaig pensar jo. Ens va dir que era el disc del futur. Que ningú en tenia encara, però que a la ràdio on ell treballava ja en tenien algun. El va tirar al terra i el va trepitjar. Tots vam fer un “ooohhh”. “Aquest disc no es ratlla ni es fa malbé com els que vosaltres coneixeu. I hi caben més cançons que a un cassette”. Tots amb la boca oberta. és el futur, ja ho veureu, va dir. Em va convèncer. Tot i que no entenia gens ni mica què carai era allò. Era el CD. Anys després ho vaig entendre.

És un record que guardo en el compartiment dels “records entranyables”. L’homenatge del dijous me’l va fer recordar.

Gràcies per la música, Pere.

L’educació (ara en diuen ensenyament): una prioritat pel govern “dels millors”?

Publicat el per
Respon

Degut a les darreres informacions que han sorgit des del departament d’ensenyament, Esquerra vol mostrar la seva posició públicament, tenint en compte que algunes d’aquestes afecten directament a compromisos presos amb  la comunitat educativa de Rubí

També mostrar la preocupació vers algunes decisions que afecten els municipis i a les famílies que hi viuen.

 

Institut  – Escola del 25 de setembre.

La paralització del projecte Institut- Escola del 25 de Setembre és una mala notícia per Rubí i pel model que representa apostar pels centres integrats dels 3 als 16 anys. Aquesta decisió repercuteix negativament en els següents aspectes.

-          Es des-programa anys de feina, de preparació i d’il·lusions

-          A pocs dies de la pre-matriculació es canvien les regles de joc en el darrer moment. Tenint en compte que ja es disposava del codi de centre únic. Tot i la garantia que ara romandran en el mateix centre que estan ara.

-          Es posa en perill un model que és una aposta arreu d’Europa i que defineix la política educativa del departament

-         Permet donar una formació integral i continuada

-         Equipara la oferta de l’escola concertada i la pública

-         Assegura la immersió lingüística en etapes que ara porta molta dificultat

-         Evita nous desplaçament en la etapa de secundària

On està ara l’aposta que va fer CIU Rubí, conjuntament amb tots els partits del consistori, reclamant aquest institut escola? Si realment hi ha una prioritat per l’escola, com és que no hi ha recursos davant la prioritat que representa l’educació pel país?

Criteris de barems en la matriculació

Un altre dels aspectes que han sorgit aquests dies ha estat el barem  en els criteris alhora de fer la inscripció. 

El canvi més significatiu ha estat la incorporació de l’obtenció de 5 punts en aquells casos que un familiar de primer grau hagi  estat vinculat en un centre amb anterioritat. Davant d’aquesta situació volem fer reflexionar al departament i les conseqüències que això pot portar a mitjà i llarg termini. 

Avui, les nostres ciutats són models de convivència, i una de les raons està en el model educatiu, on el país ha pogut absorbir la incorporació de nou alumnat, amb un sistema que evita crear guetos i fa conviure tots els nens i nenes d’orígens diferents. 

Alguns dels aspectes negatius d’aquesta decisió.

-         S’ha pres sense la interlocució amb el sector. Fins ara sempre s’havia fet per consens. Existeixen dubte legals sobre la decisió.

-         No hi ha cap fiabilitat alhora d’acreditar que un familiar de primer grau ha estat ex-alumne. Com es comprova això?

-         Suprimeix de cop tot l’esforç de la lluita contra els empadronaments fraudulents per tal d’aconseguir punts

-         Posa en perill el consens que fins ara hi ha entre l’escola pública i la concertada.

-         Impedeix l’escolarització reequilibrada que evita guetos educatius i socials. Aquesta mesura permet agrupar-se entre iguals i aïllar-se de la resta  . Va més enllà d’una qüestió entre l’escola pública, concertada i privada, és una qüestió  de convivència entre persones de cara al futur.

Altres decisions. Que afecten a les famílies escolaritzades en el nostre municipi.

Per la setmana blanca: Sembla una broma que la subvenció sigui d’entre 2 i 3 euros per alumne. Aquesta és la prioritat de l’educació.

Plans educatius d’entorn:  Tenim la preocupació de saber si aquesta aposta que va fer Esquerra en el seu moment seguirà endavant.

Garantia del sosteniment de les escoles bressol municipa: No existeix el compromís, a hores d’ara, de mantenir l’acord que garanteixi la sostenibilitat econòmica de les Escoles Bressol municipals.

 Construcció dels centres pendents i els mòduls necessaris: Esquerra ja va manifestar en el darrer consell escolar municipal aquesta  preocupació davant del representant del departament.

Mesures de transparència aprovades per l’Ajuntament

Publicat el per
Respon

Esquerra Republicana de Catalunya, ERC,  és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l’aprovació d’una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) malgrat les reticències o la desídia de la majoria de formacions polítiques. També ha estat la impulsora de l’Oficina Antifrau, un ens que cada dia es revela com a més necessari i que ha d’exercir una funció preventiva per abordar tota mena d’irregularitats.

Esquerra ha estat pionera, doncs, en la reivindicació d’una transparència que dia rere dia es revela imprescindible per a una major higiene democràtica de les institucions del país.

A Rubí creiem que és indispensable afavorir la transparència absoluta per tal de millorar una possible visió desafeccionada de la política per part dels rubinencs i les rubinenques. Com fem arreu dels Països Catalans, hem posat sobre la taula una sèrie de propostes i mesures per afavorir la transparència a cada municipi i cada ajuntament. Al de Rubí, també. En el darrer ple municipal de dijous 27 de gener tots els Grups Municipals van aprovar aquestes mesures.

Es va aprovar una proposta de la Junta de Portaveus i es va aprovar una moció institucional en la qual s’estableix l’adhesió al Codi de Bon Govern  aprovat per la Comissió Executiva de la Federació Espanyola de Municipis.

Pel que fa als acords de la Junta de Portaveus, destaquen la creació de la Comissió Informativa especial de mesures de transparència que treballarà amb el model de declaració als Registres d’Interessos de l’Ajuntament de Rubí, funcionament i publicitat. També treballarà amb i la creació d’un sistema àgil i útil per la ciutadania i els Grups Municipals de cerca de mocions mitjançant el web municipal. A més, s’incorpora als membres de l’oposició als processos de contractació, estudiarà la viabilitat d’un Consell Assessor d’Urbanisme, etc.

Pel que fa a l’adhesió al Codi de Bon Govern, s’estableixen una sèrie de principis que dels quals destaquen:

1.      Els electes locals s’abstenen d’exercir les seves funcions per afavorir el propi interès o de terceres persones.

2.      No s’acceptaran regals que sobrepassin usos i costums d’una simple cortesia per part d’entitats o persones.

3.      Es publicarà detalladament el procediment de concessió de subvencions i ajudes amb la quantia del beneficiari i màxim nivell de transparència en el procés.

4.      Creació d’una carta de drets ciutadans respecte el funcionament dels serveis.

5.      Els representants locals i membres no electes de la Junta de Govern Local declararan a l’inici i final del mandat, la declaració sobre causes de possibles incompatibilitats, declararan els béns dels mateixos càrrecs, directius i personal de confiança. A més, es traslladaran al Registre de béns i interessos els canvis patrimonials que es produeixin.

6.      Es publicaran les retribucions íntegres i compensacions econòmiques que es percebin per la representació ocupada de càrrecs electes, directius i personal de confiança.

7.      La democràcia representativa i la democràcia participativa es complementen i es reforcen una a l’altra i es potenciarà des dels municipis.

Des d’ERC a Rubí, doncs, ens alegrem que finalment el consistori rubinenc hagi adoptat aquestes mesures de control que hauran de facilitar la fiscalització de les taques dels regidors i regidores del ple municipal, i la transparència absoluta en els processos de contractació d’obres, serveis i personal a l’Ajuntament.

Moció que presentem al ple del mes de gener, a favor de la dació en el pagament de les hipoteques

Publicat el per
2

Adjunto la moció que Esquerra presenta al ple del mes de gener, que se celebrarà aquest dijous dia 27. ha estat acceptada per ICV i ACR, amb qui finalment la presentem conjuntament, havent incorporat uns acords a proposta d’ICV.

“MOCIÓ QUE PRESENTA ICV-EUA I ERC A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

L’evolució de l’import de les hipoteques atorgades ha anat de la mà de l’augment dels preus de l’habitatge. La hipoteca mitjana va passar de ser de 111.000 euros a Catalunya i de 97.000 euros a Espanya al 2003, a 184.000 euros i 149.000 euros a Catalunya i Espanya respectivament al 2007, any en què esclata la crisi financera. A partir d’aquest moment, tant el número d’hipoteques com l’import de les mateixes es redueix considerablement, fins assolir una mitjana de 125.000 euros a Catalunya i 120.000 euros a Espanya al juny del 2010.

En total, del 2003 al 2009 s’han signat a l’estat espanyol 1.286.647 hipoteques d’habitatges. D’altra banda, el 2006 va ser l’any del període en que més hipoteques es van signar (243.346) i també en què la hipoteca mitjana arribava al seu màxim històric (184.000 euros a Catalunya), a uns tipus d’interès especialment baixos. Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social. L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any.

En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat.

A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a Espanya, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485% i un 385% a Espanya. Al 2009 van tenir lloc 93.319 execucions hipotecàries a l’estat espanyol, de les quals un 20% es van produir a Catalunya. És a dir, més de 18.000 habitatges embargats i posats a disposició de l’entitat financera a Catalunya en tan sols un any.

Segons l’Agència Negociadora de Productes bancaris –companyia de refinançament de deutes-, el 2010 a l’estat espanyol finalitzarà amb més de 118.000 execucions hipotecàries. De confirmar-se, i sumades a les dades oficials del Consell General del Poder Judicial fins 2009, més de 270.000 famílies es podrien veure sense sostre en els anys posteriors a l’esclat de la crisi, del 2008 al 2010. La xifra prevista pel 2010 suposaria un augment del 500% de les execucions hipotecàries d’aquest any respecte el 2007.

En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català. Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute.

A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar. Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès.

Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable. La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims.

D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès. Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil•lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa a les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Per tots els motius exposats, i com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual, el grup municipal d’ERC, ICV-EUA i ACR proposem al ple de l’ajuntament de Rubí l’adopció dels següents acords:

1. Demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos.

2. Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.

3. Instar al Govern a aprovar les mesures necessàries per a aturar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda per la crisi econòmica actual. I per als milers de desnonaments que ja s’han produït, aprovar amb caràcter d’urgència mesures destinades a posar en lloguers socials els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència dels embargaments efectuats.

4. Crear un mecanisme de coordinació tècnica entre els Jutjats, Proursa i Serveis Socials, amb l’objectiu de milorar els sistemes d’informació per avançar-se i prevenir els desnonaments, cercant solucions diferents a realitats diverses; poder mediar entre el propietaris i les entitats bancàries en el cas de l’habitatge públic i reforçar els mecanismes d’informació i assessorament pel que fa a l’habitatge privat; orientar a les famílies a sol•licitar ajuda als serveis socials de referència per tal de que sigui avaluada tècnica i professionalment la situació i s’activin els recursos existents, tant els municipals com els d’altres administracions.

5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.

19 de gener 2011″

Liberalitzar horaris comercials? No, gràcies!

Publicat el per
1

El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que suposadament ens han de fer sortir d’aquesta crisi en la que estem immersos: retallada de sou als funcionaris, augment de l’IVA fins al 18%, retirada del xec nadó i de l’ajuda de 400 euros als aturats, retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, etc. Cada setmana un anunci que ens fa anar a tots plegats de corcoll intentant entendre quina motivació estranya hi ha darrera de tot plegat. Però, pel què diuen molts dels analistes econòmics, no sembla que aquestes mesures hagin de reactivar l’economia, i encara menys generar llocs de treball.

I ara la nova gran proposta que hi ha a sobre de la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple, fins i tot per mi que sóc de lletres: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Vaja, que queda ben clar, no? Doncs no, l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer a la realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços del nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Però la “vaca” no dóna per més. Quan s’han d’obrir dies festius (posem per cas aquests darrers dies de campanya nadalenca), en la gran majoria de casos no es contracta personal de reforç. Sinó que es doblen torns, es fan més hores que un rellotge, i, com que tot queda a casa, doncs potser algun dissabte del més vinent ja ho recuperarem. I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits, i que es creen a partir de la il•lusió de molta gent.

Així funciona el comerç de proximitat. Qui no ho sap? Qui no té familiars o amics que hi treballen?

Si obliguem als comerços a obrir 14 o 16 hores daries de dilluns a diumenge per fer front a la competència que tindrien amb els grans centres comercials (aquells que sí que poden contractar més personal) estarem matant al petit comerç. Perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Si aquesta reforma tira endavant estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, on pots trobar pràcticament de tot sense anar massa lluny, en el que pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes que estàs comprant, una bona recepta per fer el peix que t’acabes d’emportar, la millor combinació de colors per vestir ben elegant un dia de festa, quin llibre és el més recomanat per emportar-te de vacances, o quina potència és la més indicada per rentar la roba delicada a la rentadora que acabes d’adquirir.

Aquests són alguns dels trets diferencials del nostre comerç. Però també ho és que dóna vida a les nostres ciutats, llums i seguretat als nostres carrers, confiança als nostres infants que comencen a anar sols pel carrer,… I dinamisme econòmic imprescindible per sortir de la crisi. Liberalitzar els horaris només beneficiaria a les grans superfícies comercials.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Perquè s’ho val. Per això des d’Esquerra denunciem l’anunci d’aquesta nova mesura, i demanem al govern català que es mantingui ferm: és una invasió de les nostres competències, però, a més, és un atac a la línia de flotació de l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats.

Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

Bon Nadal! Avui escudella, pollastre rostit, neules i torrons!

Publicat el per
1

 

 

 

 

Desembre

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’Àngel,
el Nen, la Mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint

Miquel Martí i Pol

Comunicat de premsa en relació a la sentència del Tribunal Suprem!

Publicat el per
Respon

Us copio el comunicat de premsa que hem fet des d’Esquerra Rubí per condemnar la sentència del Tribunal Suprem en relació al model d’immersió lingüística que té Catalunya.

RECORDEU: AVUI 23 DE DESEMBRE, A LES 20 HORES, DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE RUBÍ PER EXPRESSAR EL NOSTRE REBUIG!!

Rebuig de la sentència d’Esquerra Republicana de Rubí a la sentència del Tribunal Suprem en relació al model d’immersió lingüística catalana.

Des d’Esquerra Republicana de Rubí rebutgem unànimament i contundentment la sentència del Tribunal Suprem que determina que el model d’immersió lingüística a Catalunya no és vàlid i que obliga a que el castellà sigui la llengua vehicular del país.

És per això, que el Grup Municipal del nostre partit ha presentat avui dijous una moció per la via d’urgència i que es votarà en el Ple Municipal d’avui mateix per tal de rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

Considerem que aquesta sentència és un atac i un intent de genocidi en tota regla a la cultura catalana. Condemnem que es consideri que la política lingüística de Catalunya “no pot anar més enllà fins al punt de negar la realitat de la convivència armònica d’ambdues llengües cooficials a Catalunya intentant ignorar el deure constitucional de tots els espanyols de conèixer el castellà i el conseqüent dret a usar-lo”. Manifestem doncs, que si algú ha intentat imposar una llengua en aquesta terra ha estat l’estat espanyol, començant pel Decret de Nova Planta en mandat de Felip Vè. És inacceptable també que es qüestioni la prevalència del català front el castellà, quan la llengua pròpia del nostre país és justament el català.

Trobem inacceptable que un Tribunal Suprem de Justícia es posicioni sobre un model educatiu que tants bons resultats ha donat al llarg del seu desplegament.

Amb aquesta sentència, es deixa palès un altre cop que és l’estat espanyol el que no vol conviure amb Catalunya, és un altre episodi que des de la centralitat de l’estat no s’accepta cap mena de pluralisme ni cultura diferent. És per això que reiterem un cop més que l’única manera d’avançar en el nostre autogovern i autonomia front Espanya és la via de la independència.

Rebutgem doncs aquesta sentència que posa en perill el nostre model de societat i la nostra cohesió social. Així doncs, reclamem una unitat de totes les forces polítiques catalanes i de tota la societat civil per tornar a rebutjar contundentment un altre acte menyspreable per part de l’estat espanyol.

Convidem finalment a tota la ciutadania de Rubí a sumar-se a la crida que es fa des de diferents entitats i partits per concentrar-se davant dels Ajuntaments avui dijous 23 de desembre a les 20 hores per mostrar el rebuig ciutadà a la sentència.

El català a l’escola: no és una qüestió menor

Publicat el per
1

Aquesta tarda, al ple municipal, des del Grup Municipal d’ERC presentem la següent moció:

“MOCIÓ D’URGÈNCIA CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM EN MATÈRIA DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A L’ESCOLA.

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Rubí

EXPOSA:

 1. Que el Tribunal Suprem, basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional, exposa que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya infringeix els articles 3, 14 i 27 de la Constitució Espanyola.

2. Que la sentència del Tribunal Suprem exposa que “si la llengua castellana és exclosa com a llengua vehicular estaríem davant un model d’immersió monolingue”.

3. Que la sentència del Tribunal Suprem considera que la política lingüística de Catalunya “no pot anar més enllà fins al punt de negar la realitat de la convivència armònica d’ambdues llengües cooficials a Catalunya intentant ignorar el deure constitucional de tots els espanyols de conèixer el castellà i el conseqüent dret a usar-lo”.

4. Que posar en perill el model d’immersió lingüística és posar en perill el model de societat i de cohesió social de Catalunya.

Per aquests motius, el ple de l’Ajuntament de Rubí acorda:

1. Rebutjar la sentència del Tribunal Suprem, que considerem un acte més en contra de Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia.

2. Declarar que l’actual model d’immersió lingüística ha portat resultats positius en l’educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement del castellà.

3. Declarar que una llengua és un bé cultural immens que cal preservar.

4. Reclamar unitat a les forces polítiques i a la societat civil catalana enfront l’enèssim atac a la llengua, cultura i societat catalana.

5. Convidar a la ciutadania de Rubí a sumar-se a la crida que des de diferents entitats i partits es fa per concentrar-se davant dels Ajuntaments el dijous 23 de desembre a les 20h del vespre per mostrar el rebuig ciutadà a la sentència.

6. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya i als seus grups parlamentaris i a la sala del Contenciós-Administratiu secció quarta del Tribunal Suprem.