Ahir es va presentar públicament la Plataforma “Rubí Decideix”. Un acte ben organitzat i amb una gran afluència de públic: unes 200 persones que omplien l’auditori de la nova biblioteca, un marc perfecte per fer aquesta presentació.
L’acte va comptar, entre d’altres, amb la presència d’en Jaume Sobrequés, historiador i polític de reconegut prestigi. De totes les coses interessants que va dir, m’agradaria destacar-ne 2 reflexions.
Comparant l’actual situació de les consultes i el moviment de gent de diferents partits, entitats i individuals que hi participen, amb els primers anys de democràcia, després de la mort del dictador, va dir que era un exemple d’”il•lusió compartida”. Una il•lusió que es genera pel fet de poder decidir sobre el propi futur del país. També va afirmar que aquest procés, el de les consultes, “és una oportunitat única que no es pot malbaratar”.
Des d’Esquerra hem defensat i animat públicament a la plataforma a treballar per poder aconseguir fer la consulta a la nostra ciutat des del primer moment. Estic convençuda que Rubí es mereix poder fer-la. I aquesta oportunitat no es pot ni cremar ni malbaratar, com va dir en Jaume Sobrequés.
Per aquest motiu totes les mans i els cervells dels rubinencs i les rubinenques sensibilitzats amb el tema s’haurien de posar a disposició de la plataforma per a poder aconseguir fer la consulta en condicions òptimes: només d’aquesta manera es podrà aconseguir el doble objectiu que penso que hauríem de tenir com a prioritaris: fer la consulta, sí, però, també, fer arribar la reflexió del dret a decidir lliurement a tots els racons de la nostra ciutat.
Com ahir em deia un dels components de la plataforma, aquesta serà 1 de les 2 vegades que a la ciutat votarem aquesta qüestió. La 1a serà un assaig general. La segona serà la bona, la de veritat. I la feina, quan arribi el moment de la veritat, ja l’hem de tenir feta. Tots els barris de la ciutat, i per tant, tots els ciutadans i ciutadanes, han de tenir informació de primera mà de què significa fer una consulta sobre la independència del nostre país. Han de tenir clar que el que se’ls demana no és que votin que sí. Sinó que votin.
I per arribar a aquest nivell la única manera de fer-ho és anar a fer gairebé el “porta a porta”, carrer per carrer, entitat per entitat. A totes i cadascuna. A aquelles que ja han mostrat el seu suport. I també a aquelles que són més reticents.
L’assaig general és únic, i ha de sortir bé! O sigui que ànims i molta força per encarar aquest procés que serà difícil (ningú va dir que fos fàcil, oi??) però, segur, satisfactori!
