Amb l’orgull de ser Catalans i Catalanes, amb la convicció de ser independentistes i amb la suor de tant anys treballant per l’alliberament nacional, avui commemorem una diada nacional que ha adquirit una dimensió extraordinària.
L’onze de setembre d’enguany té una transcendència política especial donada la proximitat amb les eleccions al Parlament de Catalunya i per la constatació de la impossibilitat d’establir un marc de relacions amb l’Estat espanyol arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
L’Estatut ja és història i la sentència, una vergonya que el país no pot acceptar. Una indignació profunda que hem de vehicular cap a la independència i no cap a estadis que ens porten a seguir marejant-nos; federalismes, concerts econòmics, i estatuts a la baixa no serveixen de res.
Aquesta sentència insultant suposa la fi del cicle, la fi del discurs autonomista i l’inici d’una nova etapa on Catalunya ha de poder decidir el seu futur: volem decidir, en llibertat i democràcia, si volem continuar dins d’una Espanya antiga, agressiva, casposa, una Espanya que ens insulta cada vegada que en té ocasió, o volem ser el proper Estat d’Europa.
Només depèn de nosaltres, de la nostra voluntat. Però hem de ser molts: Perquè el dia que els catalans proclamem la independència de Catalunya des del balcó de la Generalitat, la plaça ha d’estar plena, no només dels que ja estem convençuts sinó de tots aquells que estan començant a veure que Espanya és un mal negoci. Per això, els que avui ja apostem fermament per la independència, hem de convèncer als nostres amics, als veïns, als companys de feina.
Som conscients i coneixem la realitat del país. Per això és necessari convèncer a la majoria. Esquerra treballarà en aquesta direcció, com hem fet sempre, no defallirem en la nostra tasca. Seguirem treballant i seguirem defensant la independència com la única via que queda per garantir el futur de tots els catalanes i catalanes.
Ser valent és prendre decisions i apostar sense complexes per allò que creiem. I ara és el moment de ser valents i valentes.
Ara és el moment d’alçar el cap i la veu com ho va fer en el seu moment en Macià, en Companys i en Pere Aguilera. El seu coratge i valentia ens ha de donar forces per lluitar per una Catalunya Republicana i Lliure. Ara és el moment de posar el Dret a Decidir a sobre de la taula.
És el nostre dret i l’hem de poder exercir votant en un referèndum la propera legislatura. Un referèndum on els catalans i les catalanes puguem dir què volem ser com a país.
Hem de tenir coratge per dir: ara això SÍ que toca. Volem decidir. I, quan ho puguem fer, hem de tenir clara quina ha de ser l’opció: sense cap mena de dubte, votant amb el cor però també amb el cap, l’opció és IDEPENDÈNCIA.
Visca Catalunya lliure!
