Arxiu d'etiquetes: eleccions Parlament 2010

6 reflexions a 3 dies de les eleccions: motius pels que crec que és bo votar ERC

Publicat el per
Respon

Aquí van 6 dels motius pels quals crec que votar a ERC el diumenge val la pena. No vull convèncer a ningú, només fer reflexionar a aquells que dubteu si tornar-nos a fer confiança o no.

N’hi ha molts més, és clar. Però aquests són els que em surten en aquests moments del cor:

1. Som un partit de gent honesta. El nostre finançament és totalment transparent, i es basa, a banda de les subvencions públiques, sobretot en les quotes dels militants i de les aportacions dels tots i cadascun dels seus càrrecs electes o de designació. No tots ho poden dir. Nosaltres sí, i a mi em fa sentir orgullosa saber que la meva quota de militant i l’aportació d’una part del meu sou com a regidora fa que pugui anar amb la cara ben alta pel carrer dient: Esquerra no som com la resta. El que jo aporto és el preu de la meva llibertat: mai el propietari d’una gran empresa em vindrà al meu despatx perquè li faci un contracte a l’ajuntament, dient-me que així ho han acordat des de la direcció del partit, a canvi d’aportacions que farà l’empresa a les finances del partit…. Això a ERC no passa ni passarà. I això ens fa ser diferents.

2. Som gent treballadora i incansable en els nostres objectius: a vegades ens els marquem de llunyans, és cert, com voler aconseguir l’alliberament nacional. Però ningú va dir que fos fàcil, oi? Portem molts i molts anys defensant aquesta idea, i treballant dia a dia, des dels poble si ciutats, des dels ajuntaments, des de totes les institucions, perquè un dia puguem ser lliures. Molts dels nostres militants han passat per la presó, en època franquista, i també en època de democràcia, precisament per defensar els ideals de llibertat del nostre poble. Altres estaven estudiant a Amèrica quan alguns es consumien a la presó. O estaven negociant amb Madrid quan alguns companys estaven rebent tortures a les presons el 92. Això em fa sentir orgullosa de la gent del meu partit: incansables treballadors i treballadores, que no es desanimen ni en els pitjors moments. I ara menys que mai!

3. Hem demostrat que podem ser un partit de govern. Hem ajudat a fer avançar aquest país més del que ara mateix ens pot semblar. Necessitem perspectiva històrica per veure on érem i on som ara. Però l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, de la Llei de Vagueries, de la Llei del Cinema, de la Llei de Consultes populars, etc. marquen un abans i un després pel futur del nostre país. I això ha estat gràcies a la feina ben feta d’ERC al govern.

4. Vam fer president a una persona que el seu origen no era 100% català, que havia vingut a viure a Catalunya quan era petit. Aquest és el gran pecat del que tots els crítics ens acusen. I jo crec que és del que ens hem de sentir més orgullosos. Quan era petita vaig sentir moltes vegades l’expressió “xarnego”, i mai em va agradar. M’agradava més allò de “Català és qui viu i treballa a Catalunya”. Ara es veu que els que deien aquesta frase tampoc no se la devien creure de debò, perquè han estat els primers en no acceptar que algú com en Montilla pogués governar el país. Jo crec que tots els que vivim i treballem a Catalunya, som catalans. Però, sobretot, crec que són catalans tots aquells que s’estimen el país. Tots aquells que treballen pel país, que viuen pel país. I aquesta és la diferència probablement irreconciliable amb una part dels que ens deixaran de votar el diumenge. No crec en catalans de 1a i de 2a, no crec en aquestes diferències classistes. Crec en l’amor a la nostra pàtria i al treball per la nostra causa. Tots aquells que vulguin sumar-s’hi hi seran benvinguts.

5. Som bona gent. És així, i no passa res per reconèixer-ho. A vegades acabem sent els “tontos” perquè els grans poders ens acaben passant per sobre, tant a nivell de mitjans de comunicació, com d’empresariat, etc etc. Fa més de 15 anys que reclamem el concert econòmic. Ara n’hi ha d’altres que ho reclamen i entre tots plegats han aconseguit vendre-ho com que s’ho han inventat ells. Bé, tant és, si ho aconsegueixen serà bo pel país. Per això dic que som bona gent, perquè no som capaços, a vegades, ni d’apropiar-nos de les nostres pròpies idees. Hem guanyat la batalla ideològica, però potser no acabarem de guanyar (per ara) la política. Tant és. L’important és el país.

6. Per ERC el partit és un instrument amb el qual treballem per aconseguir el gran objectiu: una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Aquesta és la nostra grandesa. Els militants d’ERC trencaríem el carnet si amb això sabéssim que es podria declarar la independència. El partit, amb 80 anys d’història, ha passat per millors i per pitjors moments, però sempre, sempre, ha estat al servei del país. En la legalitat o en l’exili, amb 12 diputats o amb 23, amb alcaldes i regidors o sense.

Els meus valents, les meves valentes: formiguetes del dia a dia

Publicat el per
1

Esquerra ha encarat aquesta campanya fent una crida als valents i valentes del país. Aquelles persones que cada dia es deixen una part del seu temps a treballar pels altres i pel futur de la nació.

Per mi són aquells idealistes quotidians, les formiguetes que fan avançar el país, no només a nivell econòmic, sinó també en el camp social, associatiu, sanitari, educatiu,….

Penso, per exemple, en tots aquells joves que fan de monitors i monitores de caus, esplais,… dediquen hores i hores a treballar perquè el temps de lleure dels infants del país sigui de qualitat, ple de valors, de respecte a la natura, de companyerisme i de solidaritat.

Els monitors esportius, que dediquen el seu esforç a treballar per l’esport de base. Aquell esport on guanyar no és més important que jugar i participar. On, a base d’explicar tècniques del futbol o del waterpolo, s’assumeixen valors com el treball en equip, la superació o l’esforç individual i col·lectiu.

Penso també en les persones que han treballat durant mesos per poder fer les consultes sobre la independència de Catalunya a diferents pobles i ciutats. Han dedicat temps i esforç a organitzar la consulta, però, el que és més important, a explicar que la grandesa de poder realitzar aquestes consultes és en sí mateixa la pròpia possibilitat de fer-les: la democràcia en estat pur. Consultar a la ciutadania sobre quin futur volen pel seu país. El resultat és important, és, clar, però el procés de fer la consulta, en sí mateix, ja és un èxit ciutadà i de país. Aquests milers i milers de persones arreu del país, i també a Rubí, han entès i estès aquesta idea. Per això els admiro i els considero, també, valents.

Tots aquells que treballen perquè als nostres infants no els faltin recursos culturals i en català per anar a veure els diumenges: titelles, teatre, cinema,… Què seria del nostre país sense aquests milers de persones??

No podria deixar-me els voluntaris per la llengua, aquelles persones que estan disposades a dedicar 1 hora setmanal a ajudar a una persona a millorar el seu català, i, de retruc, a transmetre valors de país i identitat catalana. Són granets de sorra amb un valor incalculable cadascun d’ells.

I les persones que dediquen hores a fer de voluntaris i voluntàries als hospitals, a ajudar en moments difícils a persones que estan patint, a fer aparèixer un somriure a la cara d’infants que han d’estar ingressats, a donar suport als familiars en moments de tensa espera.

També tinc al cap totes aquelles persones que es deixen les hores per fer castells, per fer ballar gegants, per tocar el timbal i la gralla, per ballar sardanes a les places dels pobles i ciutats, a fer balls de bastons, a jugar a bitlles catalanes,… Hi ha tantes manifestacions culturals que serien només pura anècdota si no fos perquè les persones que hi ha al darrera se les creuen, les estimen, les cuiden i mimen cada dia, i s’hi deixen els millors anys de la seva vida perquè continuïn ben vives.

Aquests són alguns dels meus herois quotidians, de les formiguetes que fan avançar el meu país més del que ells mateixos s’imaginen.

A tots aquests, i a molts d’altres que em deixo, es dirigeix la campanya d’ERC. Valents i valentes del país, feu-nos confiança. Hem d’avançar junts cap al futur, però sense deixar ni perdre de vista aquetes petites heroïcitats diàries que feu en el vostre entorn.

Perquè així és com ERC entén el país: ple de gent que l’estima i que fa que la marca que hi deixa la seva gent cada dia sigui el pilar més important de la seva identitat.

Quart Cinturó : així no. Altres maneres de solucionar la mobilitat al Vallès

Publicat el per
1

Publicat per Marc Sanglas, candidat d’ERC Vallès Occidental a les eleccions al Parlament del 28 de novembre:

“Aquesta setmana des d’Esquerra hem presentat al•legacions al projecte d’autovia que planeja el Ministerio de Fomento, el que popularment s’anomena com a Quart Cinturó. Des d’Esquerra som conscients del problema de mobilitat viària que existeix a la Regió Metropolitana, i concretament al Vallès Occidental, però entenem que el projecte presentat pel Ministerio no resoldrà aquests problemes atès que aquesta via es planteja com una via de pas per a vehicles pesats i com a via alternativa a l’AP-7. Entenem que el plantejament del Ministerio és erroni i hem presentat les al•legacions, en un doble sentit, primer a per mirar de fer un projecte més respectuós amb la riquesa paisatgística i mediambiental del Vallès, per això pensem que aquesta via ha de transcórrer més a prop dels nuclis urbans, per ser realment una via que doni servei a aquests municipis. Igualment entenem que el projecte esmentat no respecta el planejament vigent a Catalunya, ja que fa uns mesos vam aprovar el Pla Territorial Metropolità, on es recollien un seguit d’alternatives que no s’han contemplat en aquest projecte, per aquest motiu el Govern de la Generalitat a instàncies d’Esquerra presentarà també les seves al•legacions. I finalment demanem que es traspassi la titularitat del projecte – i els recursos – a la Generalitat entenent que aquesta és competent en tractar-se d’un problema de mobilitat interna.

A banda d’haver presentat les al•legacions al macroprojecte entenem que amb un seguit de propostes – que ens comprometem a treballar en la propera legislatura al Parlament – s’aconseguiria millorar la xarxa viària comarcal i per tant treuria arguments a aquells qui defensen el macroprojecte actual. Les nostres propostes passen per :

1.- Arranjament de carreteres comarcals
Algunes carreteres de la comarca mantenen el mateix traçat que els antics camins que unien les poblacions el segle XIX, per això proposem que aquestes s’adequiin a la realitat actual per a fer-les més segures i més transitables, considerem com a prioritàries

a. C-1415 Terrassa i Granollers passant per Matadepera, Castellar, Sentmenat i Caldes de Montbui

b. C-243 Terrassa i Martorell

c. C-1413 Rubí i Sabadell.

2.- Ampliació a 2 carrils de la unió entre la C-58 i l’AP-7.
El replantejament d’aquest enllaç viari permetria evitar els col•lapses a ambdues autopistes, i descongestionaria clarament el trànsit

3.- Nou traçat proposat de la Via Interpolar coincideixi amb l’actual traçat de la B-30 i es prolonga paral•lel a l’AP-7 fins al límit amb el Vallès Oriental
La nostra proposta permetria que la via interpolar servís de reforç als laterals de la B-30, la qual cosa permetria alliberar de trànsit el tronc central de la B-30 que podria ser destinat prioritàriament al transport de llarg recorregut

4.- Creació d’un nou accés a la C-16 en el seu pas per Les Fonts.
Cal solucionar un greuge històric, facilitant una sortida a les Fonts des de la C-16, en direcció a Barcelona

Així mateix entenem que els problemes de mobilitat no s’acaben només donant solució a la xarxa viària sinó que passa necessàriament per reforçar la xarxa ferroviària, i per això els propers dies presentarem les nostres propostes en aquest àmbit.”

Manifest per Esquerra: L’esquerra independentista, motor de canvis valents i ambiciosos

Publicat el per
Respon

Una trentena d’intel.lectuals han promout i signat un manifest on demanen el vot per ERC.

El podeu llegir aquí mateix o veure el manifest i els signants a la pàgina que han creat.

“L’esquerra independentista, motor de canvis valents i ambiciosos

D’ençà de la recuperació democràtica, la política catalana va estar profundament lligada a dos discursos hegemònics enfrontats però complementaris. El del PSC definia el de CiU com a “nacionalisme conservador”. El de CiU definia el del PSC com a “esquerra sucursalista”. De fet, però, tots dos van gestionar còmodament durant més de vint anys l’escenari sorgit de l’aprovació de la Constitució espanyola i l’Estatut de Sau.

Ha estat pel creixement d’ERC al voltant de la proposta d’un independentisme d’esquerres, que a finals dels noranta va apostar per la conciliació del catalanisme i del progressisme, que emergeix un tercer espai polític rellevant. Aquest espai és el que ha permès el desacomplexament del sobiranisme i la introducció en el centre de l’agenda pública de qüestions com el dèficit fiscal, el control de les grans infraestructures o el dret a decidir. També va exigir el desplaçament de posicions a PSC i CiU, fins a plantejar-se un nou Estatut. I, evidentment, ha facilitat l’extensió i l’homologació d’un independentisme d’ampla base social.

Des del Govern, Esquerra Republicana de Catalunya ha condicionat el desplegament del marc legal i de les polítiques públiques en un sentit de cohesió social, de construcció nacional i d’enfortiment d’estructures amb contingut d’estat. Governar és una tasca complexa. Fer-ho en coalició i amb el suport electoral limitat, encara ho és més. Però no hi ha opció política amb veritable voluntat transformadora que renunciï a l’assumpció de les màximes responsabilitats.

Els darrers anys, l’efecte contundent de la crisi econòmica s’ha combinat amb la proliferació d’un discurs apocalíptic sobre el país i de descrèdit de la política per part dels qui senten haver-ne perdut el control. Això planteja el risc immediat de desmobilització i de desconfiança en la política democràtica i de compromís social, i el retorn al vell ordre dual de l’etapa autonomista.

Tornar a la dicotomia autonomista de CiU i PSC abocaria el país a un retorn al passat. Al país petit, resignat i dependent de tants anys. L’estat i el seu Tribunal Constitucional ja han fixat els seus límits al nostre autogovern. I el gruix de la societat catalana ja va dir abans, i ara ho ha reiterat, que no en té prou. Al cap de més de 30 anys de transició ha arribat l’hora de poder pronunciar-nos sobre la configuració política de la Catalunya del segle XXI.

Tenim el convenciment que el projecte sobiranista és l’únic capaç d’il·lusionar el poble de Catalunya. És el que li pot fer percebre que participa d’un projecte històric i polític de transformació social i d’emancipació i constitució nacionals. El que tradueix i expressa la pròpia condició de subjecte històric i polític de primer nivell, i l’ambició de més democràcia, més participació i més llibertat. Per això, qui signem aquest manifest compartim que la nostra millor oportunitat col·lectiva per assolir els més ambiciosos objectius econòmics, socials, culturals i polítics és la d’esdevenir un nou Estat integrat a la Unió Europea.

Som independentistes i som demòcrates. Per emprendre el camí cap a la plena sobirania ens cal comptar amb el suport majoritari de la població, la veritable font de legitimitat. És imprescindible. És per això que, des del respecte escrupolós per l’expressió de la voluntat popular, amb el convenciment que cal condicionar qualsevol acord de nou Govern a la celebració d’una consulta al poble de Catalunya perquè manifesti la seva aposta de futur, demanem el suport a Esquerra Republicana de Catalunya.

Barcelona, setembre del 2010″