Ja n’hi ha prou!


L’altre dia, anant en metro em vaig trobar un noi que feia i desfeia el cub de rubik a una velocitat increïble. En un minut feia coincidir tots els colors, el desmuntava altra vegada i repetia el procediment un i altre cop.

La frase “ja n’hi ha prou” ha ser la que més deuen pensar els catalans sobre la relació Catalunya – Espanya al llarg de l’any. Doncs aquesta frase que no parem de repetir i pensar molt de nosaltres comença a veure el final del túnel.

La conjuntura política que travessem ens és molt favorable ja que cada cop que l’estat espanyol tensa més la corda aquesta més es va trencant: un estatut que ja va ser retallat que encara el volen retallar més. Unes polítiques econòmiques i estructurals desfavorables vers el nostre país i la nostra gent. I és que l’estat veí comprovarà que el “ja n’hi ha prou” acabarà d’agafar l’embranzida suficient perquè ningú ens pari el camí cap a una plena autonomia.

A més, Catalunya (com sempre) gaudeix d’una societat civil molt forta capaç d’organitzar en un temps rècord 160 consultes pel 13 de desembre i moltes més que vindran. Gaudim d’una unió social que l’hem d’aprofitar per acabar de trencar la corda.

Des d’Esquerra, tant a nivell nacional com a Rubí, treballem perquè la nostra societat avanci i s’encamini cap a la plena llibertat: des del govern de la Generalitat ajudant a construir infraestructures socials, culturals, econòmiques, nacionals. I des del govern local treballant amb les entitats i la societat civil per reforçar la plena identitat rubinenca i catalana.

No podem permetre que l’estat faci i desfaci amb Catalunya com qui fa i desfà un cub de rubik a una velocitat vertiginosa. Ara és el moment! Hem d’aprofitar-lo per acabar de sortir del túnel i poder començar a construir el nostre país.

Article publicat a “La Ciutat” de desembre de 2009

La prova del cotó democràtic de l’estat espanyol

cotó_democràticLa celebració de la consulta popular per la independència a Arenys de Munt el passat 13 de setembre ha situat al centre del debat polític, més enllà del dret d’autodeterminació, que també, la qüestió de la consulta en si mateix.

El que havia de ser una simple consulta ciutadana als ciutadans d’Arenys de Munt es va convertir en una qüestió d’Estat, on el govern espanyol va esmerçar el màxim d’esforços a fer-la impossible, i on es van barrejar elements folklòrics com la Falange.

És evident que l’Estat espanyol no va superar la prova del cotó democràtic, i va demostrar el neguit que li produïa la consulta ciutadana amb el suport del govern local; un Estat espanyol que queda molt lluny —democràticament parlant— d’altres països d’Europa i del món. Un exemple podria ser el del Quebec, que voten amb tota normalitat quina ha de ser la seva relació amb el Canadà i un cas molt proper temporalment com va ser la independència de Montenegro (en el qual Espanya es va alinear, al contrari que la resta de la UE, amb Sèrbia i Rússia), l’any 2006.

Els successius governs espanyols han manifestat sempre que, en absència de violència es podia consultar sobre qualsevol cosa a la ciutadania, i en el cas d’Arenys s’ha demostrat que aquesta afirmació és totalment falsa, ja que els fa basarda que realment la ciutadania es pronunciï, especialment pel que ells anomenen la unitat territorial.

Les greus mancances democràtiques de l’Estat espanyol, i del doble raser emprat en les decisions de les seves institucions (prohibint segons quines manifestacions en alguns territoris, i autoritzant la de Falange a Arenys), han quedat paleses.

Per tant el debat primer no està en la pregunta en sí, sinó en la necessitat que els principis democràtics siguin respectats, i la ciutadania pugui expressar-se lliurement. Tenint en compte, a més, que el govern municipal d’Arenys de Munt ha respectat escrupolosament la legalitat vigent, i que tant sols oferia suport material a la consulta, com tants d’altres municipis al país donen suport a l’activitat de les entitats dels seus pobles i ciutats, l’actuació de l’Estat encara té menys raó de ser i ha estat del tot desproporcionada.

Davant d’aquesta primera experiència, des d’Esquerra tenim clar que hem d’apostar clarament —com hem fet sempre, i ja varem fer a Arenys de Munt— per donar suport a tots aquells municipis que decideixin, juntament amb la societat civil, celebrar una consulta popular per la independència.

Entenem que les consultes són necessàries. I també, com ja hem dit abans, que són democràtiques. Ningú no pot limitar el dret de l’autodeterminació. I una consulta per saber si la població vol ser independent o no ho vol ser, no hauria de fer por a ningú.