Arxiu d'etiquetes: gent valenta

6 reflexions a 3 dies de les eleccions: motius pels que crec que és bo votar ERC

Publicat el per
Respon

Aquí van 6 dels motius pels quals crec que votar a ERC el diumenge val la pena. No vull convèncer a ningú, només fer reflexionar a aquells que dubteu si tornar-nos a fer confiança o no.

N’hi ha molts més, és clar. Però aquests són els que em surten en aquests moments del cor:

1. Som un partit de gent honesta. El nostre finançament és totalment transparent, i es basa, a banda de les subvencions públiques, sobretot en les quotes dels militants i de les aportacions dels tots i cadascun dels seus càrrecs electes o de designació. No tots ho poden dir. Nosaltres sí, i a mi em fa sentir orgullosa saber que la meva quota de militant i l’aportació d’una part del meu sou com a regidora fa que pugui anar amb la cara ben alta pel carrer dient: Esquerra no som com la resta. El que jo aporto és el preu de la meva llibertat: mai el propietari d’una gran empresa em vindrà al meu despatx perquè li faci un contracte a l’ajuntament, dient-me que així ho han acordat des de la direcció del partit, a canvi d’aportacions que farà l’empresa a les finances del partit…. Això a ERC no passa ni passarà. I això ens fa ser diferents.

2. Som gent treballadora i incansable en els nostres objectius: a vegades ens els marquem de llunyans, és cert, com voler aconseguir l’alliberament nacional. Però ningú va dir que fos fàcil, oi? Portem molts i molts anys defensant aquesta idea, i treballant dia a dia, des dels poble si ciutats, des dels ajuntaments, des de totes les institucions, perquè un dia puguem ser lliures. Molts dels nostres militants han passat per la presó, en època franquista, i també en època de democràcia, precisament per defensar els ideals de llibertat del nostre poble. Altres estaven estudiant a Amèrica quan alguns es consumien a la presó. O estaven negociant amb Madrid quan alguns companys estaven rebent tortures a les presons el 92. Això em fa sentir orgullosa de la gent del meu partit: incansables treballadors i treballadores, que no es desanimen ni en els pitjors moments. I ara menys que mai!

3. Hem demostrat que podem ser un partit de govern. Hem ajudat a fer avançar aquest país més del que ara mateix ens pot semblar. Necessitem perspectiva històrica per veure on érem i on som ara. Però l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, de la Llei de Vagueries, de la Llei del Cinema, de la Llei de Consultes populars, etc. marquen un abans i un després pel futur del nostre país. I això ha estat gràcies a la feina ben feta d’ERC al govern.

4. Vam fer president a una persona que el seu origen no era 100% català, que havia vingut a viure a Catalunya quan era petit. Aquest és el gran pecat del que tots els crítics ens acusen. I jo crec que és del que ens hem de sentir més orgullosos. Quan era petita vaig sentir moltes vegades l’expressió “xarnego”, i mai em va agradar. M’agradava més allò de “Català és qui viu i treballa a Catalunya”. Ara es veu que els que deien aquesta frase tampoc no se la devien creure de debò, perquè han estat els primers en no acceptar que algú com en Montilla pogués governar el país. Jo crec que tots els que vivim i treballem a Catalunya, som catalans. Però, sobretot, crec que són catalans tots aquells que s’estimen el país. Tots aquells que treballen pel país, que viuen pel país. I aquesta és la diferència probablement irreconciliable amb una part dels que ens deixaran de votar el diumenge. No crec en catalans de 1a i de 2a, no crec en aquestes diferències classistes. Crec en l’amor a la nostra pàtria i al treball per la nostra causa. Tots aquells que vulguin sumar-s’hi hi seran benvinguts.

5. Som bona gent. És així, i no passa res per reconèixer-ho. A vegades acabem sent els “tontos” perquè els grans poders ens acaben passant per sobre, tant a nivell de mitjans de comunicació, com d’empresariat, etc etc. Fa més de 15 anys que reclamem el concert econòmic. Ara n’hi ha d’altres que ho reclamen i entre tots plegats han aconseguit vendre-ho com que s’ho han inventat ells. Bé, tant és, si ho aconsegueixen serà bo pel país. Per això dic que som bona gent, perquè no som capaços, a vegades, ni d’apropiar-nos de les nostres pròpies idees. Hem guanyat la batalla ideològica, però potser no acabarem de guanyar (per ara) la política. Tant és. L’important és el país.

6. Per ERC el partit és un instrument amb el qual treballem per aconseguir el gran objectiu: una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Aquesta és la nostra grandesa. Els militants d’ERC trencaríem el carnet si amb això sabéssim que es podria declarar la independència. El partit, amb 80 anys d’història, ha passat per millors i per pitjors moments, però sempre, sempre, ha estat al servei del país. En la legalitat o en l’exili, amb 12 diputats o amb 23, amb alcaldes i regidors o sense.

Els meus valents, les meves valentes: formiguetes del dia a dia

Publicat el per
1

Esquerra ha encarat aquesta campanya fent una crida als valents i valentes del país. Aquelles persones que cada dia es deixen una part del seu temps a treballar pels altres i pel futur de la nació.

Per mi són aquells idealistes quotidians, les formiguetes que fan avançar el país, no només a nivell econòmic, sinó també en el camp social, associatiu, sanitari, educatiu,….

Penso, per exemple, en tots aquells joves que fan de monitors i monitores de caus, esplais,… dediquen hores i hores a treballar perquè el temps de lleure dels infants del país sigui de qualitat, ple de valors, de respecte a la natura, de companyerisme i de solidaritat.

Els monitors esportius, que dediquen el seu esforç a treballar per l’esport de base. Aquell esport on guanyar no és més important que jugar i participar. On, a base d’explicar tècniques del futbol o del waterpolo, s’assumeixen valors com el treball en equip, la superació o l’esforç individual i col·lectiu.

Penso també en les persones que han treballat durant mesos per poder fer les consultes sobre la independència de Catalunya a diferents pobles i ciutats. Han dedicat temps i esforç a organitzar la consulta, però, el que és més important, a explicar que la grandesa de poder realitzar aquestes consultes és en sí mateixa la pròpia possibilitat de fer-les: la democràcia en estat pur. Consultar a la ciutadania sobre quin futur volen pel seu país. El resultat és important, és, clar, però el procés de fer la consulta, en sí mateix, ja és un èxit ciutadà i de país. Aquests milers i milers de persones arreu del país, i també a Rubí, han entès i estès aquesta idea. Per això els admiro i els considero, també, valents.

Tots aquells que treballen perquè als nostres infants no els faltin recursos culturals i en català per anar a veure els diumenges: titelles, teatre, cinema,… Què seria del nostre país sense aquests milers de persones??

No podria deixar-me els voluntaris per la llengua, aquelles persones que estan disposades a dedicar 1 hora setmanal a ajudar a una persona a millorar el seu català, i, de retruc, a transmetre valors de país i identitat catalana. Són granets de sorra amb un valor incalculable cadascun d’ells.

I les persones que dediquen hores a fer de voluntaris i voluntàries als hospitals, a ajudar en moments difícils a persones que estan patint, a fer aparèixer un somriure a la cara d’infants que han d’estar ingressats, a donar suport als familiars en moments de tensa espera.

També tinc al cap totes aquelles persones que es deixen les hores per fer castells, per fer ballar gegants, per tocar el timbal i la gralla, per ballar sardanes a les places dels pobles i ciutats, a fer balls de bastons, a jugar a bitlles catalanes,… Hi ha tantes manifestacions culturals que serien només pura anècdota si no fos perquè les persones que hi ha al darrera se les creuen, les estimen, les cuiden i mimen cada dia, i s’hi deixen els millors anys de la seva vida perquè continuïn ben vives.

Aquests són alguns dels meus herois quotidians, de les formiguetes que fan avançar el meu país més del que ells mateixos s’imaginen.

A tots aquests, i a molts d’altres que em deixo, es dirigeix la campanya d’ERC. Valents i valentes del país, feu-nos confiança. Hem d’avançar junts cap al futur, però sense deixar ni perdre de vista aquetes petites heroïcitats diàries que feu en el vostre entorn.

Perquè així és com ERC entén el país: ple de gent que l’estima i que fa que la marca que hi deixa la seva gent cada dia sigui el pilar més important de la seva identitat.

Nit del comerç 2010: premis a l’esforç i la valentia

Publicat el per
2

Adjunto aquí sota la meva intervenció de la Nit del Comerç 2010, que es va celebrar el passat divendres dia 5 de novembre a l’auditori de la Bilbioteca.

“Bona nit

Primer de tot deixeu-me felicitar a tots els premiats, tant als comerciants com als treballadors i treballadores que han rebut el premi.

I també a les associacions de comerciants i a la federació.

Tots vosaltres sou l’ànima del comerç, i així ho hem volgut simbolitzar aquest vespre.

Sabem que esteu passant per un moment complicat, delicat. I per això avui té més sentit que mai haver celebrat aquesta vetllada, que, encara que més senzilla i austera que altres anys, ha volgut mantenir l’essència amb la que va estar concebuda en un principi: fer un reconeixement explícit a aquells comerços i comerciants que han destacat durant l’any.

Avui, però, haguéssim hagut de donar un premi a tots i cadascun dels comerços de la ciutat. Perquè, tots aquells que cada dia obriu la persiana del vostre negoci i us esforceu per aguantar els embats de la crisi, us mereixeu un premi.

I encara més quan sé que ho feu amb valentia i decisió. Sabent que el vostre esforç diari es veu recompensat amb clients que us continuen fent confiança.

Sabem, sabeu, que el Comerç fa Ciutat. El comerç és qui dona vida a les nostres ciutats, , qui dona llum i seguretat als nostres carrers.

També qui contribueix a l’economia productiva i a generar llocs de treball. Llocs de treball estables i de qualitat, en contraposició als que s’ofereixen a altres formats comercials.

Per tot això ens teniu i ens tindreu al vostre costat. Perquè sou una peça clau i imprescindible a Rubí. Sense comerç, sense els comerciants, la nostra ciutat seria una ciutat adormida.

Hem fet molta feina conjunta, comerciants, associacions, federació, Ajuntament.

  • Hem ajudat a crear associacions noves en zones de la ciutat on no n’hi havia: la de Monturiol-Progrés, la de Sant Jordi Parc-Can Fatjó, també la nova associació de Bars i Restaurants.
  • S’han donat ajudes i subvencions per millorar la imatge i la competitivitat dels vostres establiments.
  • Hem dinamitzat els eixos comercials, fent que el POUM els reconegués com a espais prioritaris de comerç.
  • S’ha promocionat la llengua en bars i restaurants, ajudant a millorar l’oferta d’aquests establiments.
  • S’ha implementat una mesura de conciliació familiar i laboral molt interessant com és el Xec Servei, que permet als treballadors i treballadores del comerç compaginar les seves responsabilitats personals i domèstiques puntuals amb la feina.
  • S’han realitzat campanyes de promoció i fidelització comercial a tota la ciutat, la campanya M’agrada Rubí.
  • També una iniciativa pionera al país i a l’estat, la de recerca de nous operadors comercials.
  • I hem aconseguit el que semblava impossible: que el centre de la ciutat fos dels i pels vianants. i, per tant, es convertís en un gran centre comercial a cel obert. Una iniciativa que, a més, repercuteix positivament als barris i a tota la ciutat.

Aquestes són algunes de les accions que hem fet durant aquests darrers anys.  Però n’hi ha moltes més.

Són 7 anys de treball conjunt: comerciants, associacions, ajuntament, i altres administracions i entitats. De la mà i amb un mateix objectiu: Promocionar i defensar aquest comerç de proximitat en el que creiem, i pel qual lluitem.

I són 7 anys en el que tots plegats hem vist com el comerç de tota la ciutat ha anat canviant, com les accions que s’han dut a terme conjuntament han ajudat decisivament a donar un tomb a la vida comercial de Rubí, del centre i dels barris.

Queda feina per fer, ho sabem. Però també val la pena, i és necessari, mirar de tant en tant enrere, veure d’on venim i sentir-nos, tots plegats, orgullosos i orgulloses del camí que hem fet. Sobretot, i no em cansaré de repetir-ho, perquè ha estat un camí dissenyat i recorregut conjuntament.

I acabo donant-vos les gràcies. A les autoritats que ens acompanyen avui, de dins i de fora de l’Ajuntament, pel vostre suport i entrega.

I a vosaltres, comerciants, gràcies per la vostra assistència avui. I per la vostra resistència i valentia cada dia.

Moltes gràcies.”