6 reflexions a 3 dies de les eleccions: motius pels que crec que és bo votar ERC

Aquí van 6 dels motius pels quals crec que votar a ERC el diumenge val la pena. No vull convèncer a ningú, només fer reflexionar a aquells que dubteu si tornar-nos a fer confiança o no.

N’hi ha molts més, és clar. Però aquests són els que em surten en aquests moments del cor:

1. Som un partit de gent honesta. El nostre finançament és totalment transparent, i es basa, a banda de les subvencions públiques, sobretot en les quotes dels militants i de les aportacions dels tots i cadascun dels seus càrrecs electes o de designació. No tots ho poden dir. Nosaltres sí, i a mi em fa sentir orgullosa saber que la meva quota de militant i l’aportació d’una part del meu sou com a regidora fa que pugui anar amb la cara ben alta pel carrer dient: Esquerra no som com la resta. El que jo aporto és el preu de la meva llibertat: mai el propietari d’una gran empresa em vindrà al meu despatx perquè li faci un contracte a l’ajuntament, dient-me que així ho han acordat des de la direcció del partit, a canvi d’aportacions que farà l’empresa a les finances del partit…. Això a ERC no passa ni passarà. I això ens fa ser diferents.

2. Som gent treballadora i incansable en els nostres objectius: a vegades ens els marquem de llunyans, és cert, com voler aconseguir l’alliberament nacional. Però ningú va dir que fos fàcil, oi? Portem molts i molts anys defensant aquesta idea, i treballant dia a dia, des dels poble si ciutats, des dels ajuntaments, des de totes les institucions, perquè un dia puguem ser lliures. Molts dels nostres militants han passat per la presó, en època franquista, i també en època de democràcia, precisament per defensar els ideals de llibertat del nostre poble. Altres estaven estudiant a Amèrica quan alguns es consumien a la presó. O estaven negociant amb Madrid quan alguns companys estaven rebent tortures a les presons el 92. Això em fa sentir orgullosa de la gent del meu partit: incansables treballadors i treballadores, que no es desanimen ni en els pitjors moments. I ara menys que mai!

3. Hem demostrat que podem ser un partit de govern. Hem ajudat a fer avançar aquest país més del que ara mateix ens pot semblar. Necessitem perspectiva històrica per veure on érem i on som ara. Però l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, de la Llei de Vagueries, de la Llei del Cinema, de la Llei de Consultes populars, etc. marquen un abans i un després pel futur del nostre país. I això ha estat gràcies a la feina ben feta d’ERC al govern.

4. Vam fer president a una persona que el seu origen no era 100% català, que havia vingut a viure a Catalunya quan era petit. Aquest és el gran pecat del que tots els crítics ens acusen. I jo crec que és del que ens hem de sentir més orgullosos. Quan era petita vaig sentir moltes vegades l’expressió “xarnego”, i mai em va agradar. M’agradava més allò de “Català és qui viu i treballa a Catalunya”. Ara es veu que els que deien aquesta frase tampoc no se la devien creure de debò, perquè han estat els primers en no acceptar que algú com en Montilla pogués governar el país. Jo crec que tots els que vivim i treballem a Catalunya, som catalans. Però, sobretot, crec que són catalans tots aquells que s’estimen el país. Tots aquells que treballen pel país, que viuen pel país. I aquesta és la diferència probablement irreconciliable amb una part dels que ens deixaran de votar el diumenge. No crec en catalans de 1a i de 2a, no crec en aquestes diferències classistes. Crec en l’amor a la nostra pàtria i al treball per la nostra causa. Tots aquells que vulguin sumar-s’hi hi seran benvinguts.

5. Som bona gent. És així, i no passa res per reconèixer-ho. A vegades acabem sent els “tontos” perquè els grans poders ens acaben passant per sobre, tant a nivell de mitjans de comunicació, com d’empresariat, etc etc. Fa més de 15 anys que reclamem el concert econòmic. Ara n’hi ha d’altres que ho reclamen i entre tots plegats han aconseguit vendre-ho com que s’ho han inventat ells. Bé, tant és, si ho aconsegueixen serà bo pel país. Per això dic que som bona gent, perquè no som capaços, a vegades, ni d’apropiar-nos de les nostres pròpies idees. Hem guanyat la batalla ideològica, però potser no acabarem de guanyar (per ara) la política. Tant és. L’important és el país.

6. Per ERC el partit és un instrument amb el qual treballem per aconseguir el gran objectiu: una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Aquesta és la nostra grandesa. Els militants d’ERC trencaríem el carnet si amb això sabéssim que es podria declarar la independència. El partit, amb 80 anys d’història, ha passat per millors i per pitjors moments, però sempre, sempre, ha estat al servei del país. En la legalitat o en l’exili, amb 12 diputats o amb 23, amb alcaldes i regidors o sense.

Els meus valents, les meves valentes: formiguetes del dia a dia

Esquerra ha encarat aquesta campanya fent una crida als valents i valentes del país. Aquelles persones que cada dia es deixen una part del seu temps a treballar pels altres i pel futur de la nació.

Per mi són aquells idealistes quotidians, les formiguetes que fan avançar el país, no només a nivell econòmic, sinó també en el camp social, associatiu, sanitari, educatiu,….

Penso, per exemple, en tots aquells joves que fan de monitors i monitores de caus, esplais,… dediquen hores i hores a treballar perquè el temps de lleure dels infants del país sigui de qualitat, ple de valors, de respecte a la natura, de companyerisme i de solidaritat.

Els monitors esportius, que dediquen el seu esforç a treballar per l’esport de base. Aquell esport on guanyar no és més important que jugar i participar. On, a base d’explicar tècniques del futbol o del waterpolo, s’assumeixen valors com el treball en equip, la superació o l’esforç individual i col·lectiu.

Penso també en les persones que han treballat durant mesos per poder fer les consultes sobre la independència de Catalunya a diferents pobles i ciutats. Han dedicat temps i esforç a organitzar la consulta, però, el que és més important, a explicar que la grandesa de poder realitzar aquestes consultes és en sí mateixa la pròpia possibilitat de fer-les: la democràcia en estat pur. Consultar a la ciutadania sobre quin futur volen pel seu país. El resultat és important, és, clar, però el procés de fer la consulta, en sí mateix, ja és un èxit ciutadà i de país. Aquests milers i milers de persones arreu del país, i també a Rubí, han entès i estès aquesta idea. Per això els admiro i els considero, també, valents.

Tots aquells que treballen perquè als nostres infants no els faltin recursos culturals i en català per anar a veure els diumenges: titelles, teatre, cinema,… Què seria del nostre país sense aquests milers de persones??

No podria deixar-me els voluntaris per la llengua, aquelles persones que estan disposades a dedicar 1 hora setmanal a ajudar a una persona a millorar el seu català, i, de retruc, a transmetre valors de país i identitat catalana. Són granets de sorra amb un valor incalculable cadascun d’ells.

I les persones que dediquen hores a fer de voluntaris i voluntàries als hospitals, a ajudar en moments difícils a persones que estan patint, a fer aparèixer un somriure a la cara d’infants que han d’estar ingressats, a donar suport als familiars en moments de tensa espera.

També tinc al cap totes aquelles persones que es deixen les hores per fer castells, per fer ballar gegants, per tocar el timbal i la gralla, per ballar sardanes a les places dels pobles i ciutats, a fer balls de bastons, a jugar a bitlles catalanes,… Hi ha tantes manifestacions culturals que serien només pura anècdota si no fos perquè les persones que hi ha al darrera se les creuen, les estimen, les cuiden i mimen cada dia, i s’hi deixen els millors anys de la seva vida perquè continuïn ben vives.

Aquests són alguns dels meus herois quotidians, de les formiguetes que fan avançar el meu país més del que ells mateixos s’imaginen.

A tots aquests, i a molts d’altres que em deixo, es dirigeix la campanya d’ERC. Valents i valentes del país, feu-nos confiança. Hem d’avançar junts cap al futur, però sense deixar ni perdre de vista aquetes petites heroïcitats diàries que feu en el vostre entorn.

Perquè així és com ERC entén el país: ple de gent que l’estima i que fa que la marca que hi deixa la seva gent cada dia sigui el pilar més important de la seva identitat.

Gent honesta a la política

 

Esquerra ha presentat aquesta setmana la campanya “Gent honesta a la política”. Perquè volem dir ben clar i ben alt que en política i en honradesa i transparència, no tots som iguals.

Des del govern de la Generalitat, així com des del Parlament i des del Congrés a Madrid hem engegat iniciatives per tal de garantir la transparència dels partits polítics, del seu finançament, etc.

 En paraules del president d’ERC Joan Puigcercós, “Som republicans, aquesta és una premissa que ha regit la nostra conducta i actituds al Govern des del primer dia. No ens falten raons per afirmar amb rotunditat que la nostra actuació ha estat marcada per la transparència i l’honestedat, sabent que aquestes són actituds que no es prediquen, es practiquen”.

En aquesta web podreu veure quines són les iniciatives que s’han dut a terme.  

M’agradaria destacar, però, algunes d’elles.

Des del 2003 Esquerra ha impulsat un seguit d’iniciatives per afavorir la radicalitat democràtica, la transparència i la participació de la ciutadania en els assumptes públics:

» Prohibició de les donacions anònimes
» Creació de l’Oficina Antifrau
» Mesures per a la millora de la gestió pública i de la transparència
» Nou sistema de fiscalització de la gestió pública i dels partits
» Prohibició de les donacions d’empreses que contracten concursos públics
» Autolimitació de despeses electorals
» Proposta d’una Sindicatura Electoral pròpia a Catalunya
» Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs de la Generalitat
» Publicació dels llistats d’alts càrrecs i assessors del govern
» Creació de l’Oficina de Control Pressupostari al Parlament
» Ampliació de les tipologies penals relatives a corrupció pública
» Modificació de la Llei de finançament al Congrés
» Esquerra és el partit que menys diners deu i el que té les xifres més baixes de despesa en campanya electoral

A més, no ens cansarem de denunciar públicament a aquells que sí que han aprofitat els seus càrrecs i la posició dels seus partits per finançar-se il·legalment. En aquest vídeo podeu veure la intervenció del diputat d’ERC Pere Bosch en la comissió d’investigació del Cas Palau. Si teniu 15 minuts per veure’l, no us creureu tot el que hi surt.

La pregunta és: perquè tot això no està anat més enllà?

Acte amb en Joan Puigcercós: l’èxit de la proximitat

Ahir vam fer l’acte de proximitat amb la presència d’en Joan Puigcercós, president d’ERC. Podem estar contents, ja que va ser molta la gent que va voler venir a fer les seves preguntes al candidat d’ERC a les properes eleccions al Parlament.

Entre d’altres qüestions, els assistents van demanar respostes sobre el tema del 4rt cinturó, la nova Llei d’Educació, la llengua, els referèndums d’autodeterminació, els finançament dels partits polítics o la reforma de l’impost de successions, entre molts d’altres.

Tothom va coincidir en que el format proposat, amb una proximitat total al convidat, era molt bo. Poder tenir a un polític de primera fila tant a tocar, poder-li fer les preguntes directament i escolta les respostes de manera personalitzada ha estat un luxe.

Esquerra respon

anuncidiari_rn

 

 

 

 

El proper dimarts dia 10 de novembre, el president d’Esquerra Joan Puigcercós, realitzarà una xerrada col·loqui a Rubí. L’acte, es durà a terme al teatre municipal La Sala a dos quarts de vuit del vespre (19.30)
Puigcercós, que mai ha visitat Rubí, participarà a l’acte organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya – Rubí que porta per títol, “Un pas més: Esquerra Respon”. Amb aquest acte, la secció local vol acostar als rubinencs i rubinenques el dia a dia de la política que realitza Esquerra al govern de la Generalitat. Després d’una explicació a càrrec de Joan Puigcercós, els assistents podrem fer-li les preguntes que ho desitgin.
Creiem important que tothom pugui o expressar les seves inquietuds davant el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions de l’any vinent”. A més, crec que aquesta és una oportunitat d’or per preguntar el per què d’una determinada política i creiem que aquest format ajuda a posar la política a l’abast de tothom.

Us animo doncs a assistir a aquest acte de proximitat amb en Joan Puigcercós.

Al final de l’acte hi haurà un petit refrigeri.

el millor homenatge: la victòria. 69 anys de l’assassinat del President Companys

marxa de torxes

Militants, simpatitzants i amics d’Esquerra s’han aplegat al castell de Montjuïc per commemorar el 69è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys. Enguany l’acte ha comptat amb la presència del president d’Esquerra, Joan Puigcercós, del president de la Federació de Barcelona, Oriol Amorós, del president del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, i de Joan Laporta, com a representant de la societat civil catalana.

A les sis de la matinada, més de 200 persones han començat la marxa de torxes fins al glacis de Santa Helena, punt exacte on en aquesta mateixa hora de l’any 1940 va ser executat el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. La presentació dels parlament ha anat a càrrec d’Oriol Amorós, president de la Federació de Barcelona.

Joan Puigcercós considera que fer política és “liderar una idea i anar contracorrent. Companys s’havia de dedicar al negoci familiar però va escollir fer política, va començar tractant la qüestió social i va acabar fent qüestió nacional, una justícia social i democràtica”. El president d’Esquerra ha remarcat que “tenim un projecte de democràcia catalana amb una societat justa i democràtica i aquesta era ja la lluita de Companys”. Tant aleshores com ara les gent està lluitant per la llibertat, és per això que Puigcercós ha fet extensiu l’homenatge a Companys a “tots els catalans i les catalanes que han sembrat la llavor per a aquest país”.

Jordi Portabella, ha destacat el paral·lelisme entre l’actual moment polític i el del president Companys, “ell va ser detingut per rebel·lió militar i ara no ens deixen expressar en llibertat” exemplificant-ho amb l’Estatut i el Referèndum, “l’Estatut va patir el ribot, va ser aprovat i ara està al constitucional on hi ha la frontera i el reducte de l’espanyolisme. Els mateixos que designem un advocat compromès amb la falange per al referèndum d’Arenys”. I, emulant el discurs del president companys el 6 d’octubre ha acabat amb el crit de “catalans el moment és important i gloriós”.

Les paraules com a membre de la societat civil catalana enguany ha estat les del president del FC Barcelona, Joan Laporta, que ha definit l’avui com “un moment de plenitud nacional per aixecar-nos i fer justícia”, una justícia que no va tenir el president Companys que “és un president màrtir perquè va tenir un judici que només respon a l’odi, no van tenir cap respecte a les bases jurídiques”. Laporta volgut fer una menció explícita a Josep Sunyol, un altre president màrtir, en aquest cas del FC Barcelona, que també va ser afusellat. El president del Barça s’ha dirigit als polítics recordant que a vegades se’ls fa callar per interès nacional “a mi també se m’ha fet callar i tant de bo aquesta flama de les torxes ens faci recordar que la paraula ens farà més fort i lliures”. Per cloure el seu parlament Laporta ha donat veu a una de les frases més emotives de Companys, “catalans, cadascú al seu lloc i Catalunya al cor de tots”.

Un cop acabats els parlaments s’ha fet l’ofrena floral acompanyada del cant dels Segadors i de les salves d’honor per al president Companys. Finalment, els assistents han degustat el tradicional esmorzar de coca i xocolata.